Eleccions o enterraments?

Eleccions al sud, eleccions al nord, eleccions enmig. A més d’alguns països europeus, enguany també hi ha comtesses electorals previstes en diversos estats de l’Àfrica, com ara Kènia, Ruanda o Angola.

A Europa, un cop acabades les presidencials de França, els principals països amb eleccions a la vista són el Regne Unit –avui mateix– i Alemanya. Quina força tenen en aquests països els partits populistes i els partidaris del Brexit? Al nou president francès no li desplau que el Regne Unit estigui fora d’Europa. A la seva campanya electoral va dir que el Regne Unit actual és un vassall dels EUA o fins i tot del president Trump. És interessant observar que les dones es troben en primera línia dels comicis en la majoria dels principals països europeus. Així és en el cas de Theresa May al Regne Unit, d’Angela Merkel a Alemanya i, a França, una dona va ser un dels dos principals candidats a la presidència. Al Regne Unit, May, en un dels seus discursos principals, va fer una crida a què el seu país perseguís una política realista, però què significa això en termes pràctics? Va suggerir que el Regne Unit ja no hauria d’envair cap altre país per més que tingués una justificació per això. Però el Regne Unit amb prou feines pot ser acusat de fer tal cosa en la memòria recent excepte quan va secundar la iniciativa dels Estats Units. A més, amb prou feines ha calgut recórrer al realisme en política exterior; en el cas del Regne Unit, la força militar amb prou feines pot ja comprometre’s en una decisió semblant amb només 153.770 efectius. Les seves forces armades van estar al seu dia entre les més fortes d’Europa, però difícilment cal repetir aquesta afirmació el 2017. Alguns podrien preguntar, no és cert que la Gran Bretanya, segons la majoria de previsions, serà el país més populista d’Europa? Així és. Però quina classe de la Gran Bretanya hi haurà? Una part considerable de la població serà de procedència no britànica, asiàtica i africana.

Les eleccions britàniques d’avui eren, a priori, sobre el Brexit. May vol reforçar la seva previsió; podria ser el cas, però la qüestió no és segura en absolut. En el moment actual, la Gran Bretanya no ha patit efectes negatius derivats de l’abandonament del mercat comú, però estem en els

W. LAQUEUR, primers dies de la qüestió i podria resultar perfectament que la posició econòmica del país es debiliti. Les negociacions entre Londres i Brussel·les prosseguiran i no hi haurà una conclusió en un termini breu el proper any i fins i tot en els propers anys.

Els tories han vist disminuir les seves expectatives electorals en les enquestes dels darrers dies i els atemptats de Londres del darrer cap de setmana poden tenir una influència determinant en els resultats. La elecció de Jeremy Corbyn com a líder laborista va ser un desastre i malgrat la seva bona campanya electoral és molt improbable que guanyi les eleccions.

A tot Europa els partits socialistes travessen dificultats. Segons sondejos recents d’opinió, la socialdemocràcia alemanya fa front a una aguda crisi. L’any passat va caure per sota del 20% del nivell mantingut durant més de cent anys. La seva posició a Alemanya va ser més forta quan Martin Schulz va ser elegit candidat del partit socialdemòcrata alemany, però no va ser més que una recuperació temporal. Malgrat els errors comesos, Merkel difícilment canviarà, com han mostrat els resultats de les eleccions regionals a Schleswig-Holstein i Rin del Nord-Westfàlia. Per què ha estat així hauria de ser l’objectiu d’una investigació a part. Malgrat això, la posició dels conservadors a tot Europa no és en absolut inexpugnable. El seu rival principal en l’actualitat no són els partits laboristes, sinó moviments incipients coneguts com a populisme i denominacions afins; aquests constitueixen un perill no només per als diputats conservadors, sinó per al sistema democràtic en general.

En resum, Europa continua en conflictes –probablement, més que mai anteriorment– i en el moment actual no s’entreveu la llum al final del túnel. Podria ser perfectament que els que es burlen de l’euroescepticisme exagerin la magnitud de la crisi actual a l’afirmar que Europa fa front a problemes insolubles, que el seu enfonsament és prominent i definitiu i que el que resta és fer els preparatius d’un enterrament digne. Els eurobaròmetres, per la seva part, claven constants batzegades entre els extrems. De moment, Europa continua existint i hi ha bones raons per suposar que continuarà existint d’una o altra manera durant un lapse de temps considerable.

Malgrat els problemes que pateix, potser és una mica prematur fer els preparatius per a un funeral d’Europa