El Hubble confirma una altra predicció d’Einstein
El telescopi espacial observa per primer cop un efecte de la relativitat
Einstein tenia raó i es va equivocar. Sobre la mateixa qüestió. I no és una paradoxa quàntica, sinó un problema de física gravitatòria. Tenia raó en el fet que la gravetat dels estels actua com una lent que magnifica la llum d’astres més llunyans; que, si els dos astres no estan exactament alineats amb la Terra, sembla que el més llunyà està desplaçat, i que, si es mesura aquest desplaçament, es pot deduir la massa de l’astre que actua com a lent.
Però es va equivocar quan va assegurar que “no hi ha esperança d’observar aquest fenomen directament” perquè és massa feble, tal com va escriure en un article publicat el 1936 a la revista Science.
Ara, gràcies a la bona vista del telescopi espacial Hubble, un equip internacional d’astrònoms ha verificat aquesta predicció de la teoria de la relativitat que Einstein considerava impossible de comprovar. De nou serà la revista Science la que presentarà els resultats de la investigació, que ahir es van avançar en un congrés de la Societat Astronòmica Americana que té lloc a Austin (Texas).
Els investigadors han seleccionat l’estel Stein 2051 B com el més adequat per detectar el fenomen després de seleccionar-lo entre 5.000 candidats. Es tracta d’un estel nan blanc, és a dir, el tipus d’astre en què es convertirà el sol –i el 97% dels estels de l’univers– quan esgoti el seu combustible. Amb una massa similar a la del sol i una mida similar a la de la Terra, els estels nans blancs són astres compactes, adequats per detectar el fenomen de lent gravitatòria. L’Stein 2051 B és a 17 anys llum de distància, cosa que el situa com el sisè estel nan blanc més pròxima a la Terra.
Va ser seleccionat per a la investigació perquè el març del 2014 havia d’estar gairebé alineat amb un altre estel situat unes tres-centes vegades més lluny. Per analitzar el fenomen de lent gravitatòria, el van observar vuit vegades amb el telescopi Hubble al llarg de dos anys a partir de l’octubre del 2013.
Les observacions mostren que la llum de l’estel més llunyà es distorsiona tal com Einstein va predir que passaria. Aquesta distorsió, que equival a mesurar el moviment d’una formiga sobre una moneda a 2.500 quilòmetres de distància, permet deduir que l’estel nan blanc Stein 2051 B té una massa equivalent a un 68% de la del Sol.
Fins ara els astrònoms podien calcular les masses d’estels dobles a partir de l’atracció gravitatòria que cadascun exerceix sobre l’altre. Ara, per primera vegada, s’ha aconseguit determinar la massa d’un estel aïllat.
Més enllà de confirmar una vegada més que Einstein tenia raó, la investigació inaugura “un nou mètode per calcular les masses d’estels”, destaca l’Institut del Telescopi Espacial en un comunicat difós ahir. El nou catàleg del telescopi espacial europeu Gaia, que s’ha de publicar l’any vinent i ha de precisar les posicions de mil milions d’estels, obrirà la via a aplicar aquesta nova tècnica a gran escala.