DECADÈNCIA

S’ha resolt la crisi econòmica del cinema Comedia. S’havia estudiat la possibilitat de convertir-lo en un gran escenari per a musicals de categoria; la idea em semblava atractiva. Ara s’ha solucionat la qüestió, i bé, passant a mans d’una altra empresa acreditada de cinema. En tot cas, el que importa, i molt, és que posin fil a l’agulla a fi que el Comedia passi a recuperar la categoria que exigeix la tradició històrica i el xamfrà tan rellevant que ocupa, nivell que els últims anys no es donava. Dic això com a testimoni i damnificat. En una de les sales hi ha dos seients precintats per evitar que es facin servir, perquè a sobre hi ha una gotera. Hi ha alguna butaca gairebé trencada. Un dia va començar la sessió, però sense que aparegués res projectat en pantalla; al cap de força minuts, un espectador va haver de sortir i avisar el porter. La sèrie d’anuncis que desfilen al principi s’emeten amb un volum eixordador, més propi d’una discoteca. Una vegada vaig alertar que a la sala 5, en canvi, el volum a què es projectava la pel·lícula era exageradament baix. D’algunes d’aquestes incidències i d’altres en vaig informar l’empresa. No em sorprèn que tot això també hagi contribuït al descens d’espectadors, que amb raó s’han sentit maltractats.