“A final d’aquest mes, espero sortir del carrer”
Cinc-cents voluntaris d’Arrels entrevisten persones sense sostre per radiografiar la seva situació
He arribat al carrer per motius econòmics i per no haver sabut fer les coses bé; soc autocrític”, diu en Francesc, una de les 193 persones que ahir a la matinada van ser entrevistades per voluntaris de la Fundació Arrels per tenir informació qualitativa sobre els 1.026 ciutadans sense sostre que pernocten al ras a Barcelona. Arrels ha aconseguit la complicitat de prop de 500 voluntaris que dimarts, ahir i aquesta nit sortiran per tota la ciutat per proposar un qüestionari extens als indigents.
Marta Olaria és la coordinadora d’un petit grup de col·laboradors als quals s’ha assignat l’àmbit del Poble Sec, delimitat pel passeig de Montjuïc, els carrers Josep Carné i Nou de la Rambla i l’avinguda Paral·lel. En Francesc, a punt de fer els 50 anys, és el primer que accepta contestar les 34 preguntes relatives al temps que fa que dorm a la intempèrie, si ha estat víctima de violència, si rep atenció mèdica, si té algun tipus de prestació econòmica...
Malgrat que són més de les dues de la matinada i ja havia agafat el son, en Francesc conversa de bon grat amb els seus interlocutors. “Ni tinc antecedents, ni addiccions... Malgrat que dormo al carrer –no tinc casa des de fa uns set anys–, ni bec ni em drogo”. En Francesc s’ha acomodat a sobre d’uns cartrons i s’ha cobert amb una manta, en un racó del parc dels Jardins de les Hortes de Sant Bertran. A pocs metres hi ha una parella que descansa al costat de brics de vi negre que ja estan buits. Més enllà, en un banc, s’ha instal·lat amb totes les seves pertinences en Maurizio, un expeixater napolità que lluita per deixar enrere la droga, i el seu amic Francesco.
Ahir hi havia vuit persones que descansaven en aquesta placeta. En Francesc té expectatives de futur després d’haver aconseguit una feina com a mosso de càrrega. “A final de mes, quan cobri, espero sortir del carrer; llogaré una habitació. Vaig trobar aquesta feina gràcies a un curs a Barcelona Activa”, continua explicant amb ganes de conversa a Raimon Padrós, un estudiant de 21 anys d’Enginyeria Industrial que ja ha col·laborat altres vegades amb entitats dedicades als sensesostre.
Als veïns jardins Walter Benjamin, l’equip d’Arrels entrevista vuit persones més, entre les quals la Carmen, de 46 anys i de salut fràgil a causa de l’heroïna, de l’asma i de l’hepatitis. Embolicada amb un edredó desgrana amablement els detalls de la seva vida i les seves circumstàncies actuals. “Vaig deixar el cavall i l’alcohol, i ara prenc cocaïna, però el dia 20 començo un tractament per intentar desenganxarme”. Ha estat a la presó i en centres de desintoxicació, i assenyala que esporàdicament té contacte amb el seu fill, que té uns vint anys, però no amb la filla, amb qui el va perdre fa temps.
Al costat del seu llit improvisat n’hi ha un altre que ocupen dos companys, amb els quals se sent segura.
En Maurizio, de 48 anys, també té dos fills, a Itàlia, i confia que la metadona l’ajudi. “Vaig acabar així per la droga; fa un any que soc a Barcelona i vuit mesos que no tinc sostre. Vaig a un menjador social i la meva família em dona diners de tant en tant”. Raimon Padrós també documenta el testimoni de l’Antonio, de 38 anys i amb tres fills al Pakistan, que sobreviu com a manter. “Millor que robar”, subratlla.
La primera nit del cens d’Arrels, la de dimarts a dimecres, uns 200 voluntaris van localitzar un total de 506 persones, de les quals 193 van acceptar respondre el qüestionari. Aquesta nit en tornaran a sortir més.