La mentora de Hillary Clinton
Sara Ehrman es definia primer com a jueva, segon com a demòcrata i, per damunt de tot, com a feminista. Durant la seva llarga vida va exercir com a lobbista d’Israel a Washington, va ser un actiu a les files demòcrates, activista per a la pau a l’Orient Mitjà, i fins i tot va assessorar el president Bill Clinton en el conflicte àrabo-israelià. Però sempre serà recordada com la mentora que va intentar convèncer una jove Hillary Rodham perquè no llancés per la borda el seu prometedor futur a Washington per marxar amb el seu xicot, que ensenyava Dret a Arkansas.
En una entrevista amb The New York Times de l’octubre, quan tot feia pensar que Hillary Clinton seria la primera presidenta dels EUA, Ehrman va evocar aquell viatge de dos dies el 1974. Van recórrer juntes en un Buick del 68 els 1.500 quilòmetres que separen la capital de Fayetteville, a l’Oest Mitjà americà.
“Conduíem i jo li vaig dir: Hillary, per l’amor de Déu! Només serà un advocat de camp, per allà baix!”, va explicar.
Amb només 26 anys, Rodham sortia del comitè del Senat que havia investigat el Watergate. Ehrman, seguidora del moviment feminista dels seixanta, no es podia creure que la brillant jove que s’havia graduat a Yale, havia treballat al Children’s Defense Fund i havia participat com a advocada en l’escàndol polític que més havia sacsejat el país ho deixés tot per un home de futur incert. “Cada 40 km li preguntava: ‘Saps el que fas? No pot guanyar-se la vida’”. La resposta sempre va ser: “L’estimo, i vull estar amb ell”.
Ehrman va néixer com a Sara Teitelbaum a Staten Island, en una família d’immigrants jueus hongaresos. La seva mare va morir quan ella era una nena i la van enviar a viure amb la seva tieta i deu cosins a Manhattan, les simpaties comunistes dels quals després van influir en la seva visió política. Un suspens en química li va impedir d’entrar al Barnard College. Es va casar, va tenir dos fills i es va mudar als afores de Washington amb el seu marit, de qui després es va divorciar. A la capital va veure que cuinar i altres tasques domèstiques llavors associades a les dones no eren el seu fort. I va passar de la cafeteria de l’escola dels seus fills a ser l’assistent del senador per Pennsilvània Joseph Clark, el 1965.
A partir de llavors, la dama dels demòcrates jueus –així li deien– va ser assistent legal del senador George McGovern, després nominat demòcrata el 1972. Aquesta campanya la va portar a Texas, on va conèixer Hillary Clinton. Com a directora d’investigació contra Nixon necessitava una advocada, i li van enviar a una noia de Yale vestida de marró. Es van fer amigues, i quan Clinton va anar a Washington per al Watergate li va oferir l’habitació del seu fill.
“Hi ha gent que arriba al moment just. Per a mi, la Sara va ser una d’aquestes persones. El dia que els nostres destins es van creuar a Texas vaig saber que havia trobat una mentora i ànima bessona”, ha dit Clinton al Times.
Sent molt jove, en un campament de les joventuts sionistes, va conèixer dos activistes jueus d’origen palestí que van forjar la seva opinió sobre la necessitat d’un Estat Palestí al costat d’Israel. Va defensar aquest principi la resta de la seva vida, també en la seva etapa en lobbies com el Center for Middle East Peace, Americans for Peace Now o J Street. Va arribar a dirigir l’Aipac –el lobby jueu més important als EUA– als vuitanta. Després va ser una habitual a la Casa Blanca, ja fos per visitar la primera dama o per oferir consells al president sobre l’Orient Mitjà. Va organitzar el seu primer viatge a Israel i la seva assistència al funeral del primer ministre Yitzhak Rabin, assassinat el 1995. Es va reunir amb desenes de caps d’Estat, i unes quantes vegades amb el desaparegut líder palestí Iassir Arafat.
En ocasió del seu 90è aniversari, els Clinton van celebrar una festa a casa seva. Com al llarg dels anys, l’expresident li va preguntar com ho havia fet com a marit. “Ho has fet bé”, li va respondre Ehrman. Va morir dissabte a 98 anys d’una malaltia del cor.