Viengsay Valdés: “Ara veureu tota la passió del ballarí cubà”
El Ballet de Cuba porta una gala de ‘pas de deux’ al Tívoli
Viengsay Valdés és d’aquelles artistes sàvies que abaixa la veu a mesura que el seu discurs va agafant intensitat. Primera ballarina del Ballet Nacional de Cuba des del 2001, avui és hereva de l’ensenyament directe de Fernando i Alicia Alonso, perquè, havent-se rejovenit la companyia, té la responsabilitat d’ensenyar els que pugen. “Soc de les que va treballar amb l’Alicia i amb el mestre Fernando, amb el qual recordo assajar al hall de casa seva l’escena de la sortida de la caseta de Giselle”, diu. “He de transmetre el que he après. Sento que puc ajudar la companyia”.
Asseguda en un sofà del teatre Tívoli, comenta el programa amb què la companyia arriba avui (fins al dia 18) a Barcelona. Feia sis anys que portaven invariablement El llac dels cignes, s’havia convertit en el seu clàssic, però per contrast arriben ara amb una gala de grans pas de deux de la història del ballet clàssic i romàntic titulada La màgia de la dansa. Inclou escenes de Giselle , de La bella dorment del bosc, del Trencanous ,de Coppélia i, per descomptat, el pas de deux de Don Quixot –Valdés és coneguda pel seu paper de Kitri– i la dolça i sentida escena del segon acte del Llac on la ballarina cubana –explica– es desfà interpretant Odette.
“Com que hem escollit els moments més brillants, que són els que llueixen coreogràficament, ara es podrà veure el ballarí cubà en tots els seus aspectes, demostrant tant els dots histriònics com el seu virtuosisme. I aquella virilitat, amb grans salts i girs dobles però múltiples que fan, i la sensualitat en contrast amb la noia, la sexualitat, la manera nostra de moure’ns, aquesta musicalitat i aquesta passió que sent el ballarí cubà tot i tractant-se de pur clàssic i romàntic”. I afegeix: “La nostra escola és excepcional, admirable. Els cubans transmeten una certa manera de ser que és encomanadissa”.
En la seva estada a Barcelona, Valdés ballarà cada nit un pas de deux diferent, com la resta dels ballarins principals. En l’estrena d’avui serà el seu moment Kitri, que és la que, segons explica, l’ha fet famosa internacionalment. “Em surt natural, explosiva, alegre en escena, passional. I Carmen és un altre dels rols que m’apassionen, és d’aquells amb tants matisos que no et canses mai de fer-lo. Dos papers molt espanyols, sí, però per la meva personalitat forta em caracteritzo pel cigne negre, que m’és molt fàcil tècnicament, tot i que on em desvisc de debò fins al punt de l’exquisitat és fent d’Odette en el segon acte del Llac... aquella tendresa, aquella suavitat, aquella sensualitat... són coses que em determino”, assegura.
La gala s’acaba amb una peça d’Alicia Alonso, la que porta el nom de l’americà que va compondre la música: Simfonia de Gottschalk. Una coreografia senzilla en quatre moviments, el darrer dels quals servirà de gran tancament. “És una peça que continua mantenint l’aire del clàssic però amb el contrast d’aquell ritme de conga final: una manera de mostrar la companyia en una altra faceta”, diu Valdés.
“He de transmetre el que he après; sento que puc ajudar la companyia”, diu la gran figura cubana