Un africà se’n va a Europa
Barroux i Bessora dibuixen els 18 mesos de dura ruta per l’Àfrica d’un emigrant il·legal ivorià
Només vuit hores i mitja amb avió separen Abidjan, la vella i populosa capital de la Costa d’Ivori, de la capital francesa, París. Vuit hores i mitja. I un visat. Sense visat aquest breu viatge es pot transformar en divuit mesos. Els que triguen tants emigrants a travessar les diferents fronteres amb Mali, Algèria, el Marroc i el Sàhara fins arribar a Melilla o les Canàries. Un viatge ple de solitud, vexacions, explotació, por i mort, especialment per a les dones... però també de molta esperança. Un viatge que el dibuixant francès Barroux i la guionista i novel·lista belga Bessora han plasmat amb una emoció eixuta i intensa en la novel·la gràfica Alpha (Norma editorial), l’epopeia d’un ebenista ivorià que ven el seu petit negoci per emigrar a París, on creu que la seva dona i el seu fill ja deuen haver arribat, tot i que no en té notícies.
Un home, Alpha Coulibaly, al qual no li ha servit que el seu avi lluités en la Guerra Mundial amb l’exèrcit francès i que guanyés medalles per sobreviure a les ferides per obtenir un visat, i a través dels ulls del qual el lector assisteix a un duríssim viatge per la clandestinitat africana. Això sí, l’Alpha no es veu mai com un emigrant il·legal, sinó com un aventurer, i el somni d’Europa i de la seva família li fan travessar la desolació del territori i de la humanitat que troba al seu pas quan d’altres, al seu costat, cauen.
El dibuixant Barroux explica que tot va començar perquè ell treballa en un gran taller ple d’artistes i hi ha una cuina on es troben. Allà va parlar un dia amb un home anomenat Togola i que vivia a França feia vuit anys il·legalment. Treballava, tenia una família a França, però constantment s’havia d’amagar i trobar mètodes d’escapar-se de la policia i els controls per no ser expulsat. I va trobar Bessora en un saló del còmic i van acabar portant al paper la idea a quatre mans. Bessora explica que ella no coneixia en Togola, que va partir de zero en el tema i va voler que fos una ficció, “no prendre el testimoni de ningú concret, perquè hauria tingut la impressió que li robàvem la vida, sinó inventar un personatge realista pel qual em vaig documentar moltíssim en nombroses fonts, d’estudis universitaris a oenagés”.
“Que sigui ebenista, tingui un fill i una dona o es digui Alpha són decisions meves, però el recorregut, el lloc de les dones en aquesta tragèdia migratòria, els passadors, tot el que és factual ve de documents reals”, explica Bessora, i apunta que molts dels emigrants que ens trobem al carrer cada dia han passat per un recorregut així. “Cada vegada que veig algú al carrer que ven bijuteria o minitorres Eiffel als turistes penso en això”, diu Bessora. Un recorregut durant el qual s’endeuten, els estafen, els exploten en altres països africans, viuen en condicions miserables, estan a punt de perdre’s al mig del desert o ser engolits pel mar després de pagar màfies, i les dones sovint s’han de prostituir i acceptar-ho tot per continuar endavant. Un recorregut en companyia de grups diversos, canviants, amb estades de mesos en algunes localitats per guanyar uns quants diners per al següent salt. Un periple en el qual per sort alguns intenten cuidar-se dels altres. “No pots sobreviure si no ets solidari. En aquestes aventures hi ha moltes etapes, i és la llei del més fort, no hi ha cap altre valor que els diners, el salvatgisme, estàs a la mercè dels cabrons més horribles. Si sou un grup i us respecteu no oblideu que sou éssers humans, això ajuda a sobreviure i avançar. No es pot fer sol, si l’Alpha estigués sol no arribaria”. A això s’hi afegeix
“Es diu Alpha; no és un emigrant, és una persona amb identitat, una història, un projecte”, diu Bessora
Barroux explica que quan va ensenyar els esbossos a Gallimard li van dir: “Publiquem-los així, en brut, potents”
“l’esperança que té, molt naïf, que fins i tot si el món s’esfondra al seu costat pensa que tot és possible perquè és viu i això ja és un miracle”.
El que és menys miraculós, diu, és l’acollida d’Europa: “Se’ls acull com bèsties, deshumanitzats, de manera denigrant, i Europa ha conegut l’exili fa no pas tant. La història de la humanitat és sempre la de gent desplaçada per guerres, fam, pobresa. Imagini’s que al segle XVII s’hagués prohibit anar a Amèrica. És part de nosaltres”.
El dibuix, tan impressionant com l’obra, expressionista, naïf, parteix, explica Barroux, del text de Bessora, que el va consternar. I li va fer voler “que tot fos molt dens, omplir-ho tot: no hi ha aire a les pàgines. Tècnicament aposto més per l’emoció que per l’exactitud del traç, treballant amb quatre o cinc retoladors comprats en uns grans magatzems en un esperit arte povera, com si fos l’Alpha que pel camí fa el seu diari”. I somriu explicant que la base dels dibuixos són els esbossos que va presentar a l’editorial: “Quan els vaig ensenyar a Gallimard em van dir: ‘Els publicarem així’. Em van deixar temps per retocar la llum, però s’ha publicat així, en brut, potent”. Tan potent que Bessora espera que Alpha serveixi per recordar que els emigrants no són una categoria sinó persones. Humans. “Es diu Alpha, no és un emigrant. És una persona amb identitat, amb una història, amb un projecte”, conclou.