Jasikevicius, Pedro Martínez o Sito Alonso

Georgios Bartzokas ja és història. El seu pas pel Barça de bàsquet ha recordat el de Gerardo Martino pel del futbol: bona gent, però desconeixement absolut del mitjà. Fulminat el tècnic grec, supuren ara maledicències respecte a la seva tasca: que si arribava només 10 minuts abans de cada entrenament, que si el seu seguiment del planter era nul (no va assistir mai a un partit del segon equip a la Lliga LEB), que si el seu catàleg de jugades era massa limitat... És possible que Bartzokas fos un petit desastre, però seria un error reduir el fracàs de tota la secció en un únic individu; resultaria una simplificació que no ajudaria precisament de cara al futur. Cal ampliar el focus. Si el Barça de bàsquet ha perdut un any ha estat perquè ha fet moltes coses malament, pràcticament totes, i la culpabilitat s’ha de repartir entre directius, executius (Bartzokas no va venir sol; va ser escollit) i jugadors.

L’autocrítica mostrada en la roda de premsa d’ahir, de la qual es va desprendre que Rodrigo de la Fuente queda assenyalat sense manies, és un inici coherent. Però per evitar que un altre any en blanc no s’ho carregui tot, incloent-hi els supervivents que s’han adjudicat una pròrroga, no es pot reincidir en segons quins errors. L’elecció de l’entrenador serà clau. A la terna hi ha Jasikevicius (car, encara que no cobri els 3,5 nets d’Obradovic), Pedro Martínez (València) i Sito Alonso (Baskonia). El club s’ha donat un termini de 15 dies per tancar el tema. Juntament amb l’escollit, Nacho Rodríguez i Juan Llaneza decidiran a partir d’ara els nous fitxatges. Com més cobri el nou entrenador menys recursos hi haurà per renovar i agitar una plantilla sense talent i, el que és pitjor, inanimada.