Sampaoli, l’esperança
Jorge Sampaoli és l’última esperança de l’albiceleste, l’escollit per tornar l’esplendor a una Argentina que no guanya cap títol important des de la Copa Amèrica disputada a l’Equador el 1993, amb l’excepció una mica particular de les medalles d’or dels Jocs d’Atenes (2004) i Pequín (2008). L’expectació és màxima. El nou seleccionador debuta demà (12.05 h) en un amistós contra el Brasil a Melbourne (Austràlia).
Fins al 1993, l’Argentina havia guanyat dos Mundials (1978 i 1986) i catorze Copes Amèrica. La sequera de títols d’aquesta selecció des de llavors és més sorprenent pel fet d’haver pogut tenir a les seves files des del 2004 Leo Messi. L’estrella del Barcelona ja ha conegut set seleccionadors: Pékerman (2004-2006), Basile (2006-2008), Maradona (2008-2010), Batista (2010-2011), Sabella (2011-2014), Martino (2014-2016) i Bauza (2016-2017).
Les últimes finals no han pogut ser més descoratjadores: derrota a la final del Mundial del Brasil (1-0) contra Alemanya i derrota en les dues últimes de la Copa Amèrica, totes dues per penals i davant del mateix rival: Xile. A la primera el seleccionador del combinat xilè era precisament Sampaoli.
Amb Sampaoli, que diu que té com a font d’inspiració Marcelo Bielsa, l’Argentina aposta clarament pel futbol ofensiu amb una defensa de tres centrals, dos laterals de gran recorregut, un centre del camp amb jugadors creatius que acompanyin més bé Messi i un punta. El futur immediat passa per aconseguir que la connexió entre Dybala i Messi sigui imparable. Leo Messi necessita un gran guardó amb l’albiceleste per treure’s l’etiqueta al seu país de no ser tan decisiu amb l’Argentina com amb el Barcelona. El jugador ja va fer temptativa de retirar-se de la selecció després de la derrota a la Copa Amèrica Centenari del juny passat.
Abans de pensar a guanyar el pròxim Mundial, el de Rússia 2018, l’Argentina s’ha d’assegurar la seva classificació. En la fase de grups que classifica quatre equips directament i fa anar a la repesca el cinquè, l’Argentina marxa ara per ara en cinquena posició. Li queden quatre partits amb dues sortides complicades: la primera, el 31 d’agost a Montevideo, contra l’Uruguai de Luis Suárez, i l’última a Quito, on tothom pateix els problemes de l’altura de la ciutat.
Nascut a la ciutat de Casilda –l’anomenen El Zurdo de Casilda–, Sampaoli va tenir una discreta carrera com a jugador professional. Els grans èxits li van arribar com a entrenador, quan va guanyar tres lligues amb la Universitat de Xile, un país que no se sol avenir gaire amb el seu veí, l’Argentina: hi va haver mediació papal per evitar la guerra pel conflicte del
GRAN PALMARÈS L’ara seleccionador argentí va guanyar tres lligues xilenes i la primera Copa Amèrica per a Xile L’Argentina es posa a les mans de Jorge Sampaoli després d’haver tingut set directors
tècnics els últims dotze
anys LLUMS I OMBRES El Sevilla de Sampaoli va fer la seva millor primera volta de Lliga, però al final només va poder ser quart
canal del Beagle el 1971.
Sampaoli va superar tots els prejudicis, i el 3 de desembre del 2012 va ser presentat com a director tècnic de Xile. Al Mundial del 2014 va tenir una bona actuació, eliminada per l’amfitrió, el Brasil, als quarts, però després d’haver eliminat Espanya (amb Holanda) en la fase de grups. El seu moment de glòria va ser a la final de la Copa Amèrica de Santiago contra l’Argentina. Per primera vegada Xile arribava a una final sud-americana, i després de 120 minuts sense gols s’imposava en els penals (4-1).
El 16 de gener del 2016 Sampaoli va deixar de ser el seleccionador de la roja després d’un empat (0-0) contra Colòmbia a casa i una dura derrota (3-0) a Montevideo que va provocar la dimissió del president de la federació xilena, el seu valedor.
Requerit per molts equips, Sampaoli va esperar fins al juny per donar el sí al nou projecte del Sevilla en substitució d’Unai Emery. Era la primera vegada que entrenava a Europa i el començament van ser dolent. El Madrid li va guanyar a Noruega la final de la Supercopa d’Europa (3-2) a la pròrroga, després que Ramos empatés en l’últim minut. Encara li va anar pitjor la Supercopa d’Espanya, escombrat pel Barcelona per un global de 5-0.
En contra de les veus que deien que a Sampaoli li anava gros el projecte, l’equip es va refer i va firmar la millor primera volta de la història del Sevilla a la Lliga, amb 13 victòries, tres empats i tres derrotes. Llavors es parlava amb força a Nervión de si l’equip seria alternativa al duopoli de Madrid i Barcelona. No, no ho ha estat. En els mesos següents la plantilla no va donar per més i l’equip es va desenganxar de la lluita pel trofeu després d’un 2-1 a Granada, tot i que després va ser el primer de derrotar el Madrid, que també el va fer fora de la Copa. Tot va caure quan va ser eliminat de la Champions pel modest Leicester. A partir de llavors, Sampaoli ja va tenir el cap posat en la tornada a l’Argentina, potser com el fill pròdig.