La Vanguardia (Català)

Europa estrena a Espanya els poders bancaris

Les decisions clau es van prendre a Frankfurt i Brussel·les

- Brussel·les. Correspons­al BEATRIZ NAVARRO

Frankfurt i Brussel·les –i no Madrid– van ser els escenaris de les decisions preses dimecres de matinada, que van acabar amb la intervenci­ó del Popular i la seva venda exprés al Santander pel preu simbòlic d’un euro.

“Ha estat una nit llarga” i “també emocionant”, confessava a la premsa internacio­nal ahir al migdia Elke König, la presidenta de la Junta Europea de Resolució (JUR), l’organisme que ha gestionat l’operació, la primera en què Europa posa en pràctica els poders de supervisió i resolució bancària que els governs li van cedir a desgrat arran de la crisi financera. La distància entre els supervisor­s i les entitats financeres hauria d’ajudar a detectar abans els riscos i, les noves normes sobre rescats, reduir al màxim l’ús de diners públics per rescatar-les.

Les normes estan pensades per organitzar la resolució d’un banc durant un cap de setmana, com va passar sovint durant la crisi bancària europea, per tenir temps per reflexiona­r abans de l’obertura dels mercats. Però dimarts va quedar clar que el Banc Popular no podia esperar més. tot es va resoldre en unes 17 hores. A les tres de la tarda, l’entitat va notificar al Banc Central Europeu (BCE) que s’havia quedat sense fons. Havia esgotat les línies de liquiditat extraordin­ària i no estava en condicions –ahir– d’obrir les seves sucursals ja que no podria fer front a més retirades de fons dels clients. Fins a aquell punt s’havia deteriorat la seva situació.

En caure el vespre, el BCE va donar la veu d’alarma quan va constatar formalment, com es va saber ahir, que l’entitat espanyola “estava a punt de caure o era probable que caigués”. El veredicte –emès pel Mecanisme Únic de Supervisió (MUS), organisme integrat al BCE– va desencaden­ar el procés de liquidació del banc. La pilota va passar immediatam­ent de Frankfurt a Brussel·les, seu de la JUR, l’altra pota del sistema europeu que va entrar en vigor el 2016. Hi havia poc temps per reaccionar. “L’objectiu era que les oficines poguessin obrir amb normalitat” ahir, va recordar König.

Constatada la insolvènci­a de l’entitat i l’absència de solucions privades al mercat, la intervenci­ó era l’única solució possible, va concloure la Junta Europea de Resolució, que feia setmanes que en seguia de prop l’evolució i preparava possibles escenaris. L’organisme va tenir dues ofertes sobre la taula per fer-se càrrec dels actius i passius del Popular, el Santander i el BBVA. “Al final la del Santander era la millor per aconseguir els nostres objectius, en especial preservar l’estabilita­t financera”, va explicar Dominique Labouriex, membre del consell de l’organisme europeu.

La decisió es va prendre al voltant de dos quarts de cinc de la matinada i es va transmetre a la Comissió Europea. Tenia fins a 24 hores per respondre però va donar llum verda sense objeccions al pla. Cap a les sis del matí, ja de dia, les autoritats europees van telefonar a Madrid, al FROB, per executar la decisió per la qual el 100% de les accions del Popular havien de ser transferid­es al Santander. Els accioniste­s i bonistes subordinat­s absorbeixe­n pèrdues, però no els sèniors i els dipositant­s, una cosa que no hauria passat si s’hagués liquidat (tancat) l’entitat, va destacar ahir Brussel·les.

A les 7.51 h del matí, la Junta Europea de Resolució va emetre un comunicat de premsa en el qual resumia la llarga i, per als seus protagonis­tes, emocionant nit viscuda a Brussel·les, Frankfurt i Madrid. “S’ha demostrat

17 HORES CRÍTIQUES L’entitat financera va notificar dimarts al BCE que s’havia quedat sense efectiu LA DECISIÓ A les 7.51 hores, Brussel·les va anunciar que el Santander havia absorbit el Popular

ERRORS EN LA SUPERVISIÓ?

L’entitat intervingu­da havia passat sense problemes les proves de solvència del BCE

que amb una bona planificac­ió es pot fer una bona resolució bancària” i “sense recórrer a diners públics”, va celebrar König.

L’estrena europea va ser ben rebuda pels mercats però deixa en l’aire algunes preguntes. Per exemple com és possible que el Popular passés sense problemes les proves de solvència del BCE el 2016 i l’examen d’actius que va realitzar del supervisor, o si no s’hauria d’haver actuat abans que el Popular es trobés a punt d’abaixar la persiana.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain