Així es vigila i tanca un banc

Errors passats. La proximitat entre els supervisors bancaris i les entitats financeres es considera una de les raons per les quals no es van detectar a temps els problemes d’entitats en països com Espanya o Irlanda en l’última crisi.

Europa al comandament.

A contracor, els països de la zona euro van acceptar cedir a Europa aquestes competències. Des del 2016, la vigilància de les entitats està centralitzada al Mecanisme Europeu de Supervisió, un organisme lligat al Banc Central Europeu amb seu a Frankfurt que s’encarrega de determinar el grau de solvència de les entitats financeres més grans de l’eurozona. El Banc d’Espanya, com els seus homòlegs, ha passat a estar subordinat a Frankfurt en les tasques de supervisió bancària.

Qui busca solucions?

En cas de problemes, la Junta Única de Resolució (organisme també conegut com a Mecanisme Únic de Supervisió, MUR) es fa càrrec des de Brussel·les de la reestructuració o liquidació (tancament) de les entitats en conflictes. A Espanya, l’antic FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, creat durant la crisi del 2012) executa les seves decisions a nivell nacional.

Càstig als accionistes.

La JUR va entrar en funcionament el 2016 amb la vocació de posar fi als rescats bancaris amb diners públics. Per això, la Unió Europea s’ha dotat d’una nova directiva de liquidació bancària que obliga els accionistes del banc i els bonistes júnior a assumir pèrdues per reduir al màxim qualsevol hipotètica injecció de capital públic.

Protecció als petits

estalviadors. Els dipòsits estan assegurats fins a un màxim de 100.000 euros. Més enllà d’aquesta quantitat, teòricament i en funció de la situació de cada banc, també se’ls apliquen quitaments.