La reordenació financera entra en una nova etapa
El sector bancari avança cap a una concentració més alta
Deu anys després que comencés la reordenació del sistema financer a Espanya que va implicar la desaparició de les caixes d’estalvis, l’ajust va arribar ahir a un dels grans bancs, el Popular. “És el principi del final de la reordenació financera”, va dir ahir Jaume Puig, director de GVC Gaesco Gestión. “És així com acabarà el procés d’ajust al sector financer”, afegeix.
Com es percep al gràfic adjunt, el sector es pot dividir en dos grans grups: el dels grans bancs (Santander, BBVA i CaixaBank) i el de les entitats més petites, essencialment Bankinter i les antigues caixes com Unicaja o Ibercaja. En un lloc intermedi es troben la nacionalitzada Bankia i el Banc Sabadell que –segons Puig– és l’entitat que actua com a frontera entre el grup dels grans i el dels petits. Per això, els analistes no descarten que el Sabadell continuï intentant guanyar dimensió.
Com explica Fancesc Gibert, soci responsable del sector financer de KPMG a Catalunya, “hi ha un nucli d’entitats mitjanes que té l’objectiu de sortir a borsa, disminuir el pes de les seves fundacions, tornar els ajuts públics o simplement buscar guanyar mida i una concentració més alta”. Altres analistes com el vicepresident d’Afi, Ángel Berges, creuen que “ara ningú no es mou per aquella ximpleria de voler ser el més gran”.
En el que tots els analistes coincideixen és en què la crisi i posterior rescat del Popular demostren que era fals el discurs vigent durant anys pel qual els problemes financers eren exclusius de les caixes i no dels bancs. “La gran fal·làcia va ser dir que les caixes eren dolentes i els bancs bons”, reflexiona Berges.
Fonts bancàries van indicar que la comunicació d’ahir del FROB assegurant que el Banc Popular tenia abans de ser intervingut un valor negatiu pot generar dubtes en els inversors sobre la situació real de les entitats financeres. Sigui com sigui, la crisi del Popular ha demostrat que un banc cotitzat pot patir un
Guindos destaca que els clients i dipositants “han d’estar molt més tranquils que fa unes setmanes”
deteriorament molt ràpid que el faci insostenible. Per això el sector estarà molt pendent de l’evolució en borsa dels bancs espanyols en els propers mesos. Ahir el banc que més va patir va ser Liberbank, que es va deixar un 7,68% en la sessió. El Sabadell va perdre un 2,2% i Santander un 0,9%. En canvi, Bankia es va anotar una pujada d’un 4,9%, el BBVA d’un 2% i CaixaBank d’un 1,5%.
Per als clients la desaparició del Popular redueix la competència al sector ja que l’entitat que fins ahir presidia Emilio Saracho era la sisena en mida. La concentració és evident, ja que el nou Santander serà líder a Espanya en crèdits, dipòsits i actius fora de balanç arrabassant-li la primera posició a CaixaBank.
Malgrat aquesta pèrdua de competència al mercat espanyol, el ministre d’Economia, Luis de Guindos, va assegurar que era la millor opció per als clients i dipositants perquè avui (per ahir) “han d’estar molt més tranquils que fa unes setmanes”, ja que ara l’entitat “forma part d’un grup molt sòlid com és el Banco Santander”. El ministre va recordar que la intervenció es va produir perquè “un banc, si no té liquiditat, no pot obrir l’endemà”.