Orgull de Sant Cosme
El barri més complex del Prat ha passat de mercat de l’heroïna a bressol de l’economia social
De ser un dels principals mercats de l’heroïna als anys vuitanta i noranta a veure néixer una vintena d’empreses dedicades a l’economia social. D’homes i dones amb vergonya de dir que eren veïns d’aquest enclavament a afirmar sense cap tipus de complexos: “Soc de Sant Cosme i n’estic orgullós”. Després de 50 anys d’història, el barri més complex del Prat de Llobregat ja no és el que era. El canvi ha estat a millor.
El 1967 es van lliurar els primers habitatges fets per l’Obra Sindical del Hogar franquista. Els veïns eren persones procedents de les barraques de Montjuïc. Malgrat el canvi, van continuar en condicions insalubres. “Amb quatre gotes tot s’inundava, els sostres d’uralita volaven, hi havia goteres i les parets s’esquerdaven”, recorda el president de l’Associació de Veïns de Sant Cosme i Sant Damià, Alejandro Herrera. Al barri li mancaven tota mena de serveis bàsics.
Poc després va començar una intensa lluita per la dignitat. “La singularitat respecte a d’altres barris similars és que va sorgir un intens moviment veïnal, molt compromès, encapçalat per l’associació de veïns”, descriu l’alcalde del Prat, Lluís Tejedor. Manifestacions, vagues de pagament de les mensualitats dels pisos, tancades a l’Ajuntament... fins i tot van arribar a tallar la carretera de l’aeroport i retenir el governador civil com a mesura de pressió per trobar una solució. El 1976 es va aprovar el decret que dictava la remodelació: els 1.502 habitatges van ser demolits completament per tornar a aixecarlos. És l’únic barri d’Espanya on s’ha intervingut d’aquesta manera.
Però la història de Sant Cosme va molt més enllà dels seus problemes urbanístics. Centenars de persones d’ètnia gitana van ocupar pisos. “Patíem problemes de convivència molt notables, hi havia un tràfic d’heroïna molt potent”, reconeix Tejedor. Els veïns van organitzar patrulles ciutadanes. Hi havia violència, por i dolor. Va néixer l’estigma. Amb la feina coordinada entre Ajuntament, Generalitat i veïns, la situació es va anar alleujant. Van arribar els equipaments: l’ambulatori, instituts, el centre cívic, els mossos, els jutjats, l’empresa municipal d’aigües, un dels parcs més grans de l’àrea metropolitana, el metro...
“La idea és que la gent hagi d’anar a Sant Cosme per a alguns serveis”, resumeix el tinent d’alcalde i regidor del barri, Sergi Alegre. “Vam entendre que no podia existir una ciutat a dues velocitats, que sense Sant Cosme el Prat no era possible, vam prioritzar les polítiques contra l’exclusió social”, afegeix l’alcalde. “Hem avançat, és un barri familiar, es conviu”, opina el president de l’associació de veïns, entitat que celebra el seu 45è aniversari. “Amb excepcions”, puntualitza Tejedor, “per la seva naturalesa, sempre necessitarà polítiques públiques potents”.
A la parcel·la dels 801 habitatges construïts després de les primeres promocions, focus del mercadeig de droga, des de fa una dècada s’alça la seu de Fundesplai, amb un dels albergs més grans de Catalunya i 304 empleats. “Treballem en barris així, ser aquí és coherent amb els nostres valors”, declara un portaveu de l’entitat. I associacions com Espigoladors o Gats agiten la vida social i econòmica.
Aquesta última entitat actua com a paraigua de més de 20 empreses i projectes d’economia social, com el festival Esperanzah o Som Connexió, la primera cooperativa de consum de telefonia i internet del món, amb més de 4.000 clients. “Som molt pràctics, transformem incidint sobre la quotidianitat de la gent”, diu el director de Gats, Oscar Rando. El mes que ve arribarà Amazon a aquesta zona.
És l’única barriada a Espanya que es va demolir completament per tornar-la a construir