JxCat i ERC deixen fora de les seves prioritats el finançament
El bloc independentista veu amb recel la convocatòria del Consell Fiscal
Les autonomies ja fixen posició davant el Consell de Política Fiscal i Financera del maig al marge dels seus partits, mentre Catalunya continua sense govern.
Sense candidat a president ni garanties de Carles Puigdemont que evitin unes noves eleccions, Junts per Catalunya i ERC continuen sumant deures pendents per a un futur Govern de la Generalitat que van més enllà de la restauració de les institucions catalanes. Les negociacions sobre el full de ruta de la legislatura, en què es va incloure la CUP, abordaven la restitució de polítiques afectades per l’aplicació del 155 i fins i tot reformes fiscals, però deixaven de banda qüestions que obligaven a una interlocució amb el Govern del PP. La reforma del finançament autonòmic, pendent des del 2014 i que ara Mariano Rajoy posa sobre la taula, és un d’aquests temes.
Sense Govern de la Generalitat, tant el grup de Puigdemont com els republicans consideren que no es pot fixar posició sobre una discussió que acumula quatre anys de retard; però és que, fins i tot si s’eviten unes noves eleccions, la majoria independentista no té entre les seves prioritats participar en el debat autonòmic.
El Ministeri d’Hisenda té la convocatòria a les seves mans, però la data no serà fútil. El 22 de maig s’esgota el termini per investir president a Catalunya, o automàticament es convocaran unes noves eleccions.
L’Executiu de Rajoy espera que Puigdemont hagi resolt abans l’equació de la legislatura i hi hagi un Govern que pugui assumir la convocatòria del Ministeri d’Hisenda. Altrament, el secretari d’Estat per a les Administracions Públiques, Roberto Bermúdez de Castro, ja va deixar clar que s’“ordenarà” al secretari d’Economia, Pere Aragonès, que assisteixi a la reunió. “Complirà amb la seva obligació”, va afirmar la setmana passada en una entrevista radiofònica.
No obstant això, al bloc independentista fins i tot els partidaris de formar un Govern urgentment i posar-se a treballar en els marcs legals actuals per treure’s de sobre el 155 són reticents a participar en la negociació sobre el finançament sense més ni més. “Veurem què és el que se’ns demana, i veurem què fem”, afirmen.
S’aferren al fet que el debat sobre el finançament difícilment pot avançar sense que hi participi un Govern a Catalunya, ja que el resultat seria un model inestable políticament. Ara bé, també defensen que damunt la taula de negociació de Catalunya amb l’Executiu central hi ha d’haver “moltes altres coses al davant del finançament”. La convicció generalitzada és que, fins i tot aparcant altres esculls, en el terreny estricte del model de finançament “no es pot passar així com així de la via del 155 a la via Castells del 2009” –quan es va tancar el sistema actual–, i molt menys si persisteix la intervenció financera i continuen sense resoldre’s els incompliments històrics, com la famosa disposició addicional tercera de l’Estatut o el dèficit fiscal.
“Ningú no es veu parlant d’un nou finançament”; “avui aquest no és el problema”, conclouen dins del bloc independentista, que reclama “una negociació política, no d’autonomia”.
De fet, fa temps que l’Executiu català va renunciar a participar en la negociació del finançament. El mateix exconseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, amb Elsa Artadi al seu departament, va plantar el Consell Fiscal en protesta pel repartiment dels sostres de dèficit, però amb això també anunciava, ja el 2014, que Catalunya renunciava a liderar la negociació sobre el finançament. L’estratègia s’ha mantingut durant tots aquests anys amb Oriol Junqueras a la vicepresidència i a la Conselleria d’Economia. El líder d’ERC va convertir la cadira de Catalunya al Consell de Política Fiscal en un carrusel, per on van passar des del llavors conseller d’Afers Institucionals i Exteriors, Raül Romeva, i el de Justícia, Car-
L’ESCENARI POLÍTIC
“No es pot passar del 155 a la via Castells; ningú no es veu parlant del finançament”
les Mundó, fins al secretari d’Economia, Pere Aragonès, que el juliol de l’any passat es va quedar sense poder votar en la reunió del repartiment del dèficit per al 2018. “Venim tranquils a aquestes reunions perquè el futur de les finances de Catalunya no estarà en el CPFF, sinó en mans dels ciutadans de Catalunya”, va dir aleshores ea arribar a la seu d’Hisenda.
Mariano Rajoy ha anat postergant la reforma del finançament entre cita electoral i cita electoral. Tanmateix, el gener de l’any passat va posar en escena la conferència de presidents per donar el tret de sortida a la negociació d’un sistema nou. La cita es va plantejar com una manera d’arrossegar Carles Puigdemont a la negociació multilateral a la recerca de recursos, però el llavors president de la Generalitat va rebutjar participar en la trobada. Rajoy va sortir de la reunió amb un acord amb les comunitats per tancar la reforma durant l’any. L’acord es va incomplir, i l’única cosa que el Ministeri d’Hisenda té sobre la taula és l’informe de la comissió d’experts proposats per les comunitats. Allà tampoc no hi va participar Catalunya. La Generalitat va optar per anar-hi a través de Balears, que va situar a la comissió Guillem López Casasnovas. El resultat de l’informe, presentat l’estiu passat, plasmava la desconfiança dels experts en el fet que la reforma tirés endavant, i les protestes de les autonomies no han deixat de créixer.
Més encara quan al gener Hisenda va decidir reduir en 2.000 milions les bestretes de les comunitats al·legant que la pròrroga pressupostària no permetia plasmar l’escenari de creixement econòmic. Catalunya va ser la més perjudicada per aquesta retallada, atès que deixaria d’ingressar 780 milions d’euros al llarg d’aquest any. A més, està pendent de liquidació l’exercici del 2016, pel qual s’hauria de compensar Catalunya amb 1.618 milions.
Després de les intervencions dels experts des d’Hisenda s’han reprès les reunions del comitè tècnic, a les quals assisteixen càrrecs equivalents als sotssecretaris i en què Catalunya tampoc no està representada. Disposa, això sí, de tota la informació dels treballs que s’hi duen a terme.
Des del bloc independentista es percep l’impuls a la negociació com una via de Rajoy per temptar els crítics del PSOE, amb Susana Díaz al capdavant. Per a la resta, s’afirma que existeixen “molts incentius per tal de frenar l’acord” al si del Consell: l’auge de Ciutadans i les eleccions locals i autonòmiques de l’any que ve, amb Madrid en perill.