Rafa Nadal regna a Montecarlo i escalfa el Godó
Nadal guanya per onzena vegada el Masters 1000 de Montecarlo i arriba al Trofeu Comte de Godó amb les millors sensacions
El casino de Montecarlo és un dels principals atractius turístics del Principat de Mònaco, que Rafael Nadal ha visitat quinze vegades amb un botí extraordinari d’onze títols. No hi ha dades que confirmin que té trucada la ruleta, però sempre surt guanyador. “Has aconseguit un èxit excepcional”, li va dir l’speaker a la central del Masters 1000 en presència d’Albert II i la seva dona Charlène, que van presidir la cerimònia que tanca el torneig. El número u del món –necessitava el triomf d’ahir per conservar el lloc– somreia relaxat en un escenari que coneix tan bé com la seva pròpia casa, com les instal·lacions de l’RCT Barcelona-1899 a les quals tornarà avui mateix a la recerca de col·locar un altre 11 en el seu majestuós historial.
I és que quan Nadal controla i el partit depèn d’ell, els adversaris ho tenen molt complicat sobre l’argila. L’inici de la final va ser com el de tants altres partits entre el manacorí i els jugadors més qualificats del circuit. Per buscar un referent proper, Dimitrov va plantar cara dissabte i Nishikori
ho va fer ahir. Durant uns minuts va fer la sensació que es veuria un enfrontament molt disputat, però en realitat era un error creure això. Sempre ho és. Nadal no dona treva als seus oponents, els mou d’un costat a un altre de la pista, els desgasta i els deixa molt clar des del primer punt que els costarà molt derrotar-lo. La seva última víctima per alçar per onzena vegada el trofeu a Montecarlo va ser Kei Nishikori, que va recuperar bones sensacions després d’una llarga etapa lesionat però que, com tots, no va trobar solucions per fer caure el millor tennista de l’argila.
El japonès va necessitar 10m57s per salvar el seu servei en el segon joc del partit. Els seus paral·lels de revés van fer mal a Nadal en aquesta fase, però després d’algun punt es veia a Nishikori capcot, abatut, recuperant forces. Havia de córrer per tots els racons de la pista i tot i que estava encertat, tenia dubtes. El manacorí, en canvi, anava a la seva. Dissabte, després de vèncer Dimitrov en semifinals, se’n va anar a entrenar-se, molest perquè alguns dels seus cops no havien estat excel·lents. Potser bons, però ell sempre vol més. Des de la mateixa pista va enviar un watsap a Carlos Moyà i se n’hi va anar. Una declaració d’intencions demolidora. Una actitud tan predisposada a la feina i a l’esforç troba una recompensa ràpida. En el tercer joc del primer set, Nishikori va aprofitar dos errors de Nadal i li va trencar el servei, cosa que tan sols havia passat un parell de vegades en el torneig. Després del descans, el pols del japonès va tremolar, com si s’espantés davant la situació creada i la possibilitat que se li presentava. Quan va voler reaccionar, ja estava 5-2 per sota. Res a fer a la primera mànega, el que en altres paraules significa pràcticament que les opcions de lluitar pel títol han desaparegut. Així de clar.
Ni tan sols va fer falta que el balear mostrés la seva millor versió i fins i tot va fer més errors no forçats (21) que el seu rival (19).
LA COMPARACIÓ
El japonès ha aconseguit en l’ATP els mateixos títols que el balear acumula al principat Nishikori, com havia fet Dimitrov, va plantar cara d’inici, però després es va diluir amb rapidesa
EL MATEIX GUIÓ
Amb 4-1 en contra en el segon set, Nishikori va llançar la raqueta a terra de la terra monegasca i va claudicar. La final es va decidir en 1h33m i amb la constatació, un cop més, que Nadal havia estat molt superior. “Has guanyat dominant massa durant tota la setmana”, li va dir, bromista, Nishikori. Cert.
El número u torna a tenir ara (31) més Masters 1000 que ningú, un més que Djokovic. Tots dos es veuran les cares aquesta setmana al 66è Barcelona Open Banc Sabadell-Trofeu Comte de Godó i el desig de tots és que s’acabin enfrontant en una de les eliminatòries de quarts.