Atracció entre dispars
Trump concedeix a Macron el privilegi de la primera visita d’Estat des que va arribar a la Casa Blanca
En la vida privada i en la política es donen parelles poc convencionals. Donald Trump i Emmanuel Macron no podrien ser més dispars. Tanmateix, al nord-americà li va caure bé, el francès. Probablement el va impressionar l’encaixada forta i interminable de la seva primera trobada, amb Macron mirant-li als ulls, el 25 de maig del 2017 a Brussel·les. Va ser un senyal de cordialitat, i també de fermesa. Menys de dos mesos després, el 14 de Juliol, festa nacional francesa, el jove titular de l’Elisi va cuidar l’amor propi del magnat –bèstia negra per a mig Europa– quan el va acollir a París amb Melania. A Trump li va encantar el sopar a la torre Eiffel i, sobretot, la desfilada militar als Camps Elisis. Avui Trump concedeix a Macron el privilegi de la primera visita d’Estat des que va arribar a la Casa Blanca.
Trump i Macron tenen poc en comú, llevat del fet d’haver arribat al poder com a outsiders i conèixer de prop el món de les finances. El primer enalteix l’unilateralisme de l’America first, mentre que el segon és un apòstol de la diplomàcia multilateral. Un ha denigrat el projecte europeista; l’altre n’és un fervent defensor. Al nord-americà no se li coneixen grans inquietuds intel·lectuals; el francès estima la filosofia i la poesia. La dona de Trump és una exmodel 24 anys més jove que ell; l’esposa de Macron, exprofessora de literatura, el supera a ell en 24 anys.
Segons fonts de l’Elisi, Trump i Macron han desenvolupat “una relació pròxima i de confiança”, a pesar de les seves diferències. L’estatunidenc considera el francès el seu millor interlocutor a Europa. Amb la britànica Theresa May o l’alemanya Angela Merkel la química no ha funcionat igual. A Trump el va fascinar la gosadia de Macron a l’hora d’imposar-se als partits establerts. El veu com un
trailblazer (pioner) i un dealmaker (el que negocia acords). Són paraules freqüents en el lèxic de Trump. Així es considera a ell mateix. Qui rep aquests qualificatius pot sentir-se, doncs, molt afalagat.
Per a l’Elisi, l’entesa personal entre Macron i Trump va resultar decisiva en l’èxit de la recent operació militar conjunta contra el règim sirià com a càstig per l’ús d’armes químiques. Els dos presidents van parlar per telèfon, diàriament, durant la setmana prèvia a l’atac.
A l’estada de Macron a Washington –tres jornades intenses que comencen avui– se li donarà el màxim nivell de protocol. L’hoste i la seva muller Brigitte s’allotjaran a Blair House, la residència de convidats just davant de la Casa Blanca, a l’altra vorera de l’avinguda Pennsilvània. La mateixa nit de l’arribada Trump els ofereix un sopar privat a Mount Vernon, l’esplèndida finca de George Washington a Virgínia, al costat del riu Potomac. Va ser allà on el general i després president va rebre en diverses ocasions el general Lafayette, el militar francès que va combatre per la independència dels Estats Units i a qui es considera un heroi nacional. Dona nom a la plaça del davant de la Casa Blanca, on també hi té una estàtua. Donar de sopar a Macron a Mount Vernon reviu l’esperit de Lafayette i realça una aliança franco-americana que ja gairebé dura dos segles i mig.
A l’agenda de Macron no hi falten altres moments simbòlics. Dimarts, trobada oficial, cerimònia al cementiri d’Arlington i un segon sopar, aquesta vegada d’Estat, amb tota la pompa, a la mansió presidencial. Dimecres, discurs davant una sessió conjunta de les dues cambres del Congrés. El president francès hi parlarà en anglès. Després, Macron mantindrà un debat amb estudiants en una universitat de la capital.
A l’entorn de Macron insisteixen que la visita “vol anar més enllà de les contingències del present”. No amaguen que existeixen temes molt difícils. El principal és la inclinació de Trump a sortir de l’acord nuclear firmat amb l’Iran l’any 2015. El president francès provarà de convèncer el seu amfitrió perquè es replantegi la qüestió. Potser les novetats sobre Corea del Nord li donaran arguments. Un altre dossier calent són les mesures comercials proteccionistes de Trump.
El desig de París és preservar una relació institucional i estratègica ancorada en la història. Les dues revolucions de finals del segle XVIII, l’americana i la francesa, van forjar dos països convençuts de tenir, cada un a la seva manera, una missió especial al món. Benjamin Franklin va viure nou anys a París (es banyava al riu Sena) com a ambaixador, a la recerca d’aliats per a la nova nació que sorgia a l’altre costat de l’Atlàntic. Després el va substituir, durant quatre anys, Thomas Jefferson. Ni Trump és George Washington ni Macron s’assembla al general Lafayette. Però aquesta nit tots dos sopen a Mount Vernon.
La sintonia entre els dos presidents va ajudar a coordinar amb èxit l’operació recent contra Síria
Trump ofereix avui un sopar privat als seus hostes a Mount Vernon, la finca de George Washington