Un manifest a França demana reformar l’Alcorà
Tres-centes personalitats denuncien l’antisemitisme
Tres-centes personalitats franceses van publicar ahir un manifest sense precedents, al diari Le Parisien, en què van denunciar el creixent antisemitisme a França i també l’islamisme radical, principal causa dels atacs a ciutadans jueus durant els últims anys. L’aspecte més innovador i provocador del text va ser la petició als teòlegs musulmans perquè declarin obsolets els versicles de l’Alcorà en què s’insta a perseguir i matar els jueus, cristians i altres infidels.
El manifest va ser subscrit per polítics de primera fila, entre ells l’expresident Nicolas Sarkozy i l’ex-primer ministre Manuel Valls, cantants (Charles Aznavour i Françoise Hardy), actors (Gérard Depardieu), filòsofs (Bernard-Henri Lévy i Alain Finkelkraut)) i també personatges del món econòmic i figures musulmanes.
La iniciativa està destinada a generar debat i polèmica. Plantejar la supressió o declarar obsolets alguns versicles de l’Alcorà pot ser considerat un brindis al sol, ja que l’islam no disposa d’una autoritat central i superior equivalent al Papa per a l’Església catòlica. Els promotors del manifest argumenten, precisament, que l’islamisme hauria d’agafar com a model algunes decisions catòliques respecte als jueus, com ara les preses al concili Vaticà II. “Esperem que l’islam de França obri la via –afirma el text–. Demanem que la lluita contra aquest fracàs democràtic que és l’antisemitisme es converteixi en una causa nacional abans que sigui massa tard, abans que França ja no sigui França”.
La dura presa de posició contra l’antisemitisme ha sorgit com a conseqüència dels greus fets dels últims anys, una desena de morts atribuïdes a l’odi contra les persones de fe hebrea. Un dels casos més greus va ser el de Sarah Halimi, una dona de 65 anys que, l’abril de l’any passat, va ser colpejada salvatgement i després llançada des d’un edifici. Hi va haver indignació en la comunitat jueva pel fet que la justícia va trigar més de deu mesos a admetre que havia estat un acte d’antisemitisme. El 23 de març passat, Mireille Knoll, una dona malalta, de 85 anys, va morir apunyalada al seu domicili. Després els presumptes assassins van calar foc al seu pis. Aquest homicidi va ser tractat des del principi com a acció antisemita, tot i que no està del tot clar el mòbil dels autors. Un d’ells era veí i amic de la víctima.
La comparació que fa el manifest entre l’antisemitisme i la islamofòbia pot resultar controvertida. Es diu, fent un càlcul estadístic, que els francesos jueus tenen 25 vegades més possibilitats de ser atacats que els seus compatriotes musulmans. Es parla, per tant, d’una “depuració ètnica” que no pot tolerar-se “al país d’Émile Zola i de Clemenceau”. El manifest lamenta l’excessiu silenci mediàtic sobre aquesta situació i llança així mateix una severa acusació contra l’extrema esquerra francesa. “A l’antisemitisme d’extrema dreta s’hi afegeix l’antisemitisme d’una part de l’esquerra radical que ha trobat en l’antisionisme l’excusa per transformar els botxins dels jueus en víctimes de la societat”, assegura el manifest. Aquesta equiparació entre antisionisme o les crítiques a la política d’Israel i antisemitisme pot crear malestar.
El debat sobre els valors republicans, el laïcisme i la convivència entre l’Estat i les religions és molt present a França. El president Emmanuel Macron promou aquesta discussió. Alguns –entre ells fins i tot el seu aliat Manuel Valls– discrepen d’algunes estratègies de Macron perquè consideren que soscaven la tradició republicana de separació total entre fe i Estat. El president s’ha aproximat a l’Església catòlica i vol intentar promoure una transformació de l’islam francès per fer-lo compatible amb els valors republicans. La proposta del manifest d’anul·lar versicles de l’Alcorà entraria potser en aquesta línia, però Macron no s’ha atrevit a ser tan concret ni a anar tan lluny.
El text suggereix que es declarin obsolets els versicles del text sagrat que inciten a matar jueus i altres infidels