Una festa amb Rompetechos i César Aira

La nit és clara i tranquil·la. Els convidats van arribant i omplen l’hotel de paraules que volen d’una capelleta a l’altra. A la porta, es congreguen els fans adolescents del cantant Alfred, respectuosament amagats, mirant els convidats amb expectació i que, en un determinat moment, es posen a cridar, criden moltíssim, fins al punt que un escriptor optimista demana: “Això és per nosaltres?”. A la barra tenim recolzat Francisco Ibáñez, que diu que Rompetechos és un personatge autobiogràfic. En un sofà, Philip Pullman, fidel al seu ateisme, quan li diuen que Gaudí –de qui ha visitat, meravellat, la Sagrada Família– era molt creient, respon: “Però sobretot tenia molta fantasia!”. “M’han dit que ve César Aira”, xiuxiueja una agent literària. Al jardí, María Dueñas confessa que, a casa seva, només hi ha un llibre amb una firma que ella hagi demanat: la de J. M. Coetzee, de quan el sud-africà, “estrany com una mala cosa”, va visitar Múrcia. Mathilde Sommeregger, l’editora de Maeva, anuncia que, just avui dilluns, a les 11 del matí, atracarà a Barcelona un creuer arribat des d’Itàlia i ple d’escriptors, editors i llibreters, la Nave di Libri, per conèixer què carai és Sant Jordi, amb Cristina Caboni al capdavant. El gallec Francisco Narla, que ja va per la tercera edició de la seva novel·la, anuncia al seu editor, Daniel Fernández: “Aquesta vegada, estic disposat a córrer en pilotes per la Gran Via” per animar la promoció”. “Mira, mira, és César Aira!”, assenyala una periodista televisiva. Laura Fernández explica que s’emporta el fill a les firmes perquè estampi amb un tampó el dibuixet de l’assecador de cabells que mata el protagonista de la seva novel·la Connerland. Manuel Bartual rumia com promocionar la seva primera firma de llibres a Sant Jordi, potser alguna cosa tipus “estic signant a Sant Jordi, però passen coses rares”. Toni Munné, editor d’Arcàdia, calibra els seus sentiments contradictoris davant el fet cert que Carles Puigdemont ha recomanat un llibre seu, Per combatre aquesta època, de Rob Riemen. Jordi Puntí confirma que les victòries del Barça animen les vendes del seu Tot Messi. La il·lustradora Paula Bonet està esperant que tot acabi “per tornar-me a tancar al meu taller”. César Aira surt a prendre l’aire. Manuel Vilas, que viu a Iowa, ens ensenya el bolígraf Cross de 70 dòlars amb què firmarà avui el seu llibre Ordesa: “El que no suporto és que et signin amb un Bic, és una falta de respecte al lector, almenys un Parker de 15 euros, no?”. Veiem José Creuheras, màxim executiu de l’imperi mundial Planeta, al costat de Maria Sempere, que va fundar fa un any l’editorial Les Hores, i que publica vuit títols l’any. Fernando Aramburu diu meravelles de “la multitud del llibre de Barcelona”. A Lluís Amiguet se li acosta molta gent a dir-li allò de: “Sap? La meva vida sí que donaria per a una Contra...”.

Passeu, passeu. És la festa abans de la gran festa. Un Sant Jordi a escala, concentrat la vigília a l’espai limitat de l’hotel Alma i que, quan surt el sol, s’expandeix per tots els carrers de la ciutat. Quan es retiren els últims convidats, una escriptora pregunta al seu amic: “Però, al final, ha vingut César Aira? Tu l’has vist?”.