Cadascú al seu lloc
Només hi ha dues regles per escriure”, va dir Oscar Wilde: “Tenir alguna cosa per dir i dir-la”. Per a la imatge emblemàtica d’ahir a la nit també hi havia dues condicions per complir. La primera, tenir els protagonistes disposats i això estava fet. Reunir-los era la segona, i va ser més complicada de complir. Els convocats anaven entrant mentre Pedro Madueño, el responsable de la foto, es baralla amb la il·luminació: “llum, més llum”, implora com Goethe en el moment de transit final. Ibáñez atén amb la seva proverbial amabilitat un fan que responia al nom de Xavi Ayén, i Sergio Vila-Sanjuán explica a Phillip Pullman el significat de la festa. “És magnífic”, comenta l’autor de la saga de La matèria fosca. “Em sentiré com una estrella de rock”. Per Juan José Millás, el nostre Kafka mediterrani, o sigui, retorçat però amb humor, “Sant Jordi és el meu dia preferit per la seva combinació imbatible de festiu i feiner”. Mentrestant, al fons del jardí, l’Alfred d’OT assaja amb la guitarra i, atenció, amb un trombó de vares. El jove i famós que ha reunit a la porta una cinquantena de fans, o més, és el seu propi acompanyament. “El més important?, reflexiona Llucia Ramis, que aquest any publica Les Possessions (Anagrama), però que l’any passat caminava per aquesta festa com els altres de la secció, en l’odissea de recollir material. “Demà és el meu aniversari, i això és tant o més important que la felicitat que em dona la marxa del llibre”, diu l’autora mentre mira de reüll Ignacio Orovio, redactor en cap. Per si cal tornar a la feina... Cap a les set del vespre es produeix el miracle: tots disposats, com al sofà de casa. A punt per ser immortalitzats. Leticia Dolera sap deixar-se retratar; té més pràctica que els altres. Màrius Serra s’enfila a una prestatgeria per no quedar tapat pels altres però baixa de seguida. S’ha acabat la broma. A Víctor Amela el col·loquen a primera línia, i sembla que és davant el mar. Carme Riera, Zanón, com Sarah Lark, Blanca Llum Vidal i Javier Sierra, tots. Llestos, ja. Asseguda María Dueñas. “Dueñas, que no et facin ombra”, diu Madueño abans de disparar. Definitiu: la tercera regla de la foto de la nit, i de la vetllada potser, és que cadascú conegui el seu lloc.
Ibáñez i el britànic Philip Pullman són els primers d’arribar, seguits de Juan José Millás