Alfred i les idees ben clares
Havien vingut de Sabadell, Tarragona, l’Hospitalet, Rubí o del carrer Provença (a una illa del lloc dels fets), però totes elles coincidien en la sensació de desil·lusió i impotència. I és que no van ser poques les admiradores entregades que s’havien acostat a l’hotel Alma ahir a la tarda amb l’esperança de poder gaudir de prop d’Alfred, el cantant i músic que ha saltat a l’olimp de la fama gràcies a la seva participació a OT i, especialment, a la seva propera participació a Eurovisió formant parella ambAmaia. El cas és que aquest noi de vint anys havia avisat, imprudentment, per les xarxes socials del recital privat que oferia a l’hotel barceloní i, esclar, es va produir el previsible fiasco per als seus fans.
De prop el jove Alfred García no ven fum i mostra una sovint sorprenent maduresa. Sap on trepitja, a què aspira i que darrere dels escarafalls i els focus hi ha la vida i la música, el que ell realment vol. Chapeau!, especialment per als
El jove cantant, més enllà d’‘OT’ i Eurovisió, va evidenciar les adhesions que desperta, com la d’Ada Colau
temps que corren. Va cantar quatre temes davant un públic que anava a la seva, una de Vetusta Morla i tres de pròpies i va exhibir talla de multiinstrumentista i preparació (sobretot en un segon tema tècnicament complicat com The ship is going down). Dèiem que el públic anava a la seva, però no tothom, com ara el director d’aquest diari, confés admirador seu, o l’alcaldessa Ada Colau, que el va felicitar en acabar el breu recital: li va confessar efusivament que li encanta el que fa, que li agrada que Amaia i ell no només transmetin veritat sinó també llum i sentiment, i que podia comptar amb ella i amb Barcelona. Alfred García –estudiant a la UIC i al Taller de Músics, i molt involucrat en diferents oenagés, com ara Proactiva Open Arms– es va confessar afalagat i no va dubtar a reconèixer que “identifico Barcelona amb ella”.
Qui no va tenir tanta sort per qüestió de sonorització va ser el que el va precedir a l’escenari, el cantautor Andrés Suárez, però això tampoc no és gaire important perquè és un encant de persona a més de poeta i natural de Cedeira. Què més es pot demanar.