Barcelona, de novel·la global
El dia que Dan Brown va visitar d’incògnit la Sagrada Família, buscant inspiració per a la seva novel·la Origen, va tenir clar que l’escala d’una de les torres seria un escenari idoni. Mentre baixava per aquella escala de cargol tan costeruda es va imaginar una baralla en la foscor de tràgic final. Un altre dia va visitar el supercomputador Mare Nostrum a la UPC i després de descobrir que es troba a l’interior d’una antiga capella va comentar: “La realitat sempre supera la ficció”.
Hi ha moltes rutes literàries de Barcelona, les més conegudes les que sorgeixen de L’ombra del vent de Carlos Ruiz Zafón o La catedral del mar d’Ildefonso Falcones. Però ahir una desena de corresponsals dels principals mitjans de comunicació estrangers van poder descobrir els secrets barcelonins de l’última novel·la de Dan Brown. Periodistes de Le Monde, The New York Times, Frankfurter Allgemeine, Asahi Shimbun, Monocle, l’agència russa Ria Novosti, la televisió pública alemanya ARD, France 24, The Times e Il Messaggero han passat aquest cap de setmana de Sant Jordi a la capital catalana convidats per l’associació Barcelona Global. I si dissabte van tenir una trobada amb representants del món editorial, ahir al matí el van dedicar a la Barcelona de Brown. A la tarda van anar a la festa de La Vanguardia i van tancar el dia amb un sopar privat compartit amb María Dueñas, Javier Cercas, Benedetta Tagliabue i Isabel Coixet, entre d’altres.
Per a aquests corresponsals que l’últim any han vingut a Barcelona diverses vegades sempre per motius polítics va ser una sorpresa descobrir les golfes de Gaudí a la Pedrera que Brown converteix en l’apartament d’un milionari. A la Sagrada Família van fotografiar el criptograma de la porta de bronze de Subirachs que segons el novel·lista nord-americà és un codi secret maçònic. Al centre de supercomputació, el seu director Josep M. Martorell els va explicar que Brown en fa una descripció ajustada, però situa un ordinador quàntic a sobre del supercomputador. “Avui això és una ficció però no és forassenyat”.
Aquesta Barcelona de Sant Jordi suposa una altra immersió, aquesta ho és en la imaginació i el talent d’una ciutat global i complexa.