La mirada d’un món que ja no és
Madrid ret homenatge a l’obra i la figura de Lluís Clotet, premi Nacional d’Arquitectura 2010
Per fi, Madrid ret homenatge a Lluís Clotet, premi Nacional d’Arquitectura 2010. No és moment de preguntar-se el motiu pel qual s’ha demorat vuit anys l’organització d’una exposició monogràfica a l’obra d’aquest arquitecte i, especialment, a la seva figura, representant d’un món “que ja no és”, assenyala Clotet (Barcelona, 1941) amb més resignació que nostàlgia. “No ho dubti, els arquitectes d’ara ho tenen molt més difícil del que nosaltres ho vam tenir. Són milers –llavors, a l’any en sortíem 50– en un món completament burocratitzat, on la creativitat té poca cabuda”.
Sigui com sigui, l’exposició és una realitat a La Arquería de Nuevos Ministerios, fins al 7 de juliol, gràcies sens dubte als arquitectes Elías Torres i Martínez Lapeña, premi Nacional d’Arquitectura 2016, que, entre rialles, esperen que Clotet els faci el mateix i dirigeixi l’exposició sobre ells cap al 2026.
Aquests han concebut una exposició que no deixa indiferent a ningú, a l’altura de l’homenatjat, “un creador talentós, intuïtiu, irònic i una mica escèptic, calmós, precís, ordenat, meticulós, rigorós i exigent”, expliquen. Una persona a qui “li agrada filosofar com un diletant, analitzar i argumentar la seva opinió sobre qualsevol tema i ser coherent en la seva exposició. No dubta a dubtar per preguntar-se i avançar”.
Tot això i molt més és Clotet, creador –en una època amb Óscar Tusquets i en altres, amb Ignacio Paricio– d’obres arquitectòniques com ara Casa Fullà (Barcelona), edifici d’habitatges a la Vila Olímpica (Barcelona), Illa de la Llum (Barcelona) o la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra. O la de l’“inventor” i ideador d’objectes per cobrir les noves necessitats d’una societat, la dels setanta i vuitanta, en plena ebullició. “Aquells objectes sorgeixen de l’escassetat. Dissenyaves carrets, bancs o bústies que solucionaven problemes que fins aleshores no hi havia i t’obligaven a desenvolupar la creativitat”, assenyala Clotet.
Molts d’aquells objectes es poden veure ara a l’interior del contenidor-galliner-barca situat al recinte de La Arquería, com si fos un traster. Però no us equivoqueu, aquells objectes, molts dissenyats gairebé fa mig segle, formen part del mobiliari de nombroses cases, parcs i jardins actuals. “Ara és diferent, hi ha de tot en excés”.
Clotet s’ha retirat. Ja no el diverteix crear, dissenyar, dibuixar. “Abans passaves un 90% del teu temps fent això, que era el que t’agradava, i la resta, per a qüestions de normatives i burocràtiques. Ara, és al revés”. Què
“No ho dubti: els arquitectes d’ara ho tenen molt més difícil del que nosaltres ho vam tenir”
fa? Ell assegura que res, que intenta comprendre les complexitats del món mentre recorda, ara sí amb nostàlgia aquells anys en què creia que podien intervenir en el seu esdevenir. Torres ho nega: “sempre ha estat un meravellós dibuixant i un gran aquarel·lista i ara pinta i pinta”, diu.