Olot o l’art de la ‘sismodansa’
El Sismograma consolida la seva marca com a impulsor de la dansa a Catalunya: 19.000 persones omplen els carrers en 28 espectacles en 4 dies
El Sismograma d’Olot està assentant la seva marca. I no només com a mercat de dansa estratègic que mostra creacions catalanes a programadors nacionals i internacionals, sinó com a festival que crea públics, que envaeix i descobreix els espais de la ciutat, que ho vesteix tot de dansa, o de sismodansa potser –la que pel seu context genera un determinat estat d’ànim en l’audiència–... I, en fi, que lluita de valent per donar ajuts a la creació.
Amb una dècada de recorregut i quatre edicions com a festival estratègic de la Generalitat, el Sismograma ha participat aquest any en cinc produccions que la majoria han resultat ser espectacles potents, de nivell internacional. Hi haurà qui opini que això últim no els pertoca –i de fet el 155 està dificultant de rebre aquesta ajuda extra de la Generalitat–, però la seva directora, Tena Busquets, defensa l’ajuda a la creació com a mitjà per establir un vincle amb determinats artistes i línies artístiques, creure en les seves propostes, acompanyar-los.
“També es posa en dubte que la nostra funció sigui generar públic, però està clar que els programadors compren peces induïts també per la manera en què la gent hi ha respost”, apunta Busquests. En aquest sentit, els espectacles de sala han registrat una ocupació del cent per cent aquest any, tot i que també han triomfat especialment les propostes participatives. “La gent s’ha enamorat de Labranza Kids del Colectivo Lamajara, en què els nens actuaven fent els moviments de llaurar. Una cosa que no era un taller per a petits, sinó una peça molt professional que ens ha emocionat a tots”, diu la directora del certamen.
Llenguatges radicalment diferents han triomfat a les sales grans: començant per la dansa depurada de Sets of sets, la peça de Guy Nader i Maria Campos a la qual el Sismògraf ha contribuït amb una ajuda a la creació i que ha estat sens dubte l’estrella del certamen, just abans que aterri aquesta setmana al Mercat de les Flors. Hi va haver propostes més tecnològiques, com la de Roberto Olivan; de llenguatge molt propi, com Brut, l’òpera prima de Marta Torrents, amb la ironia i la desesperança del clown. Un altre èxit ha estat el Mol·leculari de Lipi Hernández a la plaça de braus. O, per a llocs curiosos, el Museu dels Sants que va utilitzar Societat Doctor Alonso per al seu Estudi per a pandereta, en què Tomàs Aragay posa el públic a seguir Sofía Asencio –inoblidable la imatge de la ballarina llegint Sant Agustí incrustada entre sants al magatzem del museu–, una peça que portaran ara al Reina Sofía de Madrid. Llàstima que paral·lelament Quim Bigas presentava al pati de l’Antic Hospital La llista, una de les sorpreses d’un festival en què està clar que no es pot arribar a tot. Una altra d’aquestes grates sorpreses va ser La mesura del detall de Magí Serra.
Places i carrers es van omplir de gent aquest cap de setmana a Olot amb tota mena de dansa, des de hip-hop a dansa teatre, com aquesta de Los Muñekos, que van simular un casament boig de telenovel·la davant l’església de Sant Esteve. Han estat 28 espectacles en quatre dies que han atret 19.000 persones. I on s’ha vist evolucionar gent com Junyi Sun i el Kernel Dance Theatre, que ja s’havien presentat al Sismoffgraf i que aquest any van convèncer la secció oficial amb el seu intens i físic Give em protein.
El certamen va culminar per partida doble, dissabte amb un espectacle nocturn a les fonts de Sant Roc, on la companyia Las Lo Las, entre d’altres, van homenatjar dones notables que la història ha ignorat. Un proposta molt exitosa malgrat coincidir amb la final de la Copa del Rei: o futbol o dansa aèria! Les ballarines, penjades dels arbres, van interactuar amb un poètic mapping que penetrava en la naturalesa. La traca final ahir la va posar Jordi Galí al Parc Nou... una manera de passar el diumenge. La dansa està calant.
“El públic importa, ja que els programadors també compren per la manera com la gent respon a una peça”