Extractos

El dietario trae de forma íntegra pensamientos filosóficos, gustos y placeres: reflexiones sobre la literatura, la ética, la cultura, el mal, o su relación con el alcohol y el tabaco

SOBRE CIORAN

“És un fet que jo no sé viure sense una reflexió ética constant. Ara bé, la meva ètica és cioranesca, no és l’ètica, en un mot, de prosperar i surar en la vida”. (20-7-1983)

“El problema –la llàstima– d’autors com Cioran és la brevetat de la seva obra. ¿Què faran els entusiastes quan s’hagin empassat tots els seus llibres?”. (27-3-1991)

“No hi ha dubte que m’he de desimpregnar de la cultura del tabac, de l’alcohol i de totes les seves ramificacions literàries i connotacions ètiques. L’enfocament de Cioran és en aquest sentit el més estimulant: versió occidental més fidel del ‘deseiximent’”. (30-3-1991)

“Per primera vegada llegesc un paper sobre Cioran en català. L’Avui, en el suplement dominical, publica una entrevista de Savater al pensador romanès. Hi ha estrats del pensament de Savater amb els quals estic íntimament d’acord; són, em pens, els estrats genuïnament cioranescs”. (22-8-1993)

“Potser l’única activitat coherent a què em podria dedicar seria a escriure sobre la negativitat global de l’existència. Com Cioran, però a la meva manera”. (1-3-2001)

SOBRE EL MAL

“El principi del mal resideix en la tensió de la voluntat, en la malaptesa per al quietisme, en la megalomania prometeica d’una raça que reventa d’ideal, que esclata sota les seves conviccions i que, per haver-se complagut a fer befa del dubte i de la peresa –vicis més nobles que totes les seves virtuts– s’ha compromès en una via de perdició, en la història, en aquesta mescla indecent de banalitat i d’apocalipsi”. (24-12-88)

“Contra tots els mals, malgrat tots els mals, enmig dels mals, amb tots els mals acceptats cortesament (aquest bell abisme de la música de Bach)”. (9-11-1980)

SOBRE LITERATURA

“De Baroja, en fi, ni l’estil, ni els gusts, ni les simpaties, ni l’orientació: només el mal humor”. (1-9-1998)

“El malaguanyat de Th. Bernhard: les limitacions de la literatura. O els excessos. Per arribar a aquest resultat, millor escriure un assaig o fer la migdiada”. (27-8-1993)

“Llegesc Pla. Abassegador, com sempre; no per pesat o inaguantable, precisament, sinó per dúctil, virtuós, doctrinari, genial. A favor d’ell o en contra. ¿Qui pot resistir l’encant d’aquesta inacabable amenitat? Llegir Pla és acabar, irremeiablement, escrivint com ell: desitjar escriure, viure, beure com ell. Espantós”. (7-1-1986)

“Aquesta sorprenent necessitat de donar senyals de vida, de gesticular, de publicar. En Miquel Bauçà, amb la seva ostentosa ocultació, no fa més que proclamar estentòriament la seva existència. Voler passar desapercebut és voler despertar interès. Hi ha gent, tanmateix, incapacitada per transitar pel camí del mig, per la sendera de la naturalitat”. (31-7-1998)

“Seguesc amb Kundera (La insostenible..., etc.), amb molt d’interès. Estil simple i net. Falta saber què és efecte de l’original i què és efecte de la traducció. No hi ha res forçat ni excessiu, al contrari que en

Els versos satànics, en què tot ho és”. (6-8-1994)

SOBRE EL ALCOHOL

“Ahir vaig retornar al control de l’alcohol, cosa imprescindible –no tenc més remei que admetre-ho, i molt que em costa, oh Lowry, Pla, Ferrater, Fuster...– per a viure amb certa normalitat”. (7-11-1984)

“Amb alcohol o sense, no puc basar un problemàtic retorn al carrer de la Salut en la ignorància o l’oblit del Calvari que me’n va fer fugir. Seria literalment tornar a l’infern, a la damnació definitiva”. (17-5-1993)