La utopía antiurbana
Paralelamente a la publicación de L’esperit del temps (el título procede de las Notas del Cáucaso de Ernst Jünger), la revista Mètode de la Universitat de València, que dirige Martí Domínguez, ha dedicado un monográfico a Ciència i nazisme. La inconfessa col·laboració dels científics amb el nacionalsocialisme, con artículos sobre la destrucción de la investigación en la Viena nazi, Einstein y la física nazi, geografía, etnología y nazismo, y la utopia antiurbana nazi, con colaboraciones de expertos internacionales. Es un buen complemento de la novela y permite constatar hasta qué punto Domínguez se ha documentado y ha sabido infundir vida a personajes, estudios e ideas.
Por ejemplo, a la ocupación de les zonas rurales poco pobladas que es una de las consecuencias de la utopía antiurbana: “Per altra banda, jo preconitzava una educació fora de les ciutats, al camp, sana i en contacte amb la natura. Les ciutats creaven monstres asocials, deia en els meus articles. També advertia de la necessitat d’eliminar els individus tarats o malforjats, o almenys de no deixar-los reproduir, per tal que no escamparen les seues tares congènites. Sempre havia advocat per la transformació de les grans urbs en llocs més habitables, amb més jardins i menys població. D’alguna manera, amb el Warthegau es buscava una mica tot allò: propulsar una societat sana i ària, seleccionant els més aptes, i criar-los al mig dels camps, envoltats de natura i bons aliments, en un clima plenament germànic”. MAUTHAUSEN “No sabíamos lo que pasaba en los campos”, dice el profesor protagonista en su confesión a los soviéticos