Fragmentos del poema
La traducción más reciente
El destí dels humans ja l’ha ben atrapat.
Jo vaig plorar per ell sis dies i set nits.
No el vaig dur a la tomba, m’hi vaig resistir, fins que el cuc va sortir de dintre del seu nas.
(...)
El cas d’Enkidu és massa dur per mi; per això vaig errant i rondo per l’estepa.
¿Com puc estar calmós, com puc estar tranquil?
El meu amic més gran ara no és sinó fang!
Tots els éssers humans, també llur descendència, seran, segur, tallats com canyes d’un canyar.
El jove, tan formós, i la jove, tan bella, seran ràpidament manllevats per la mort.
Ningú no veu la mort, la cara de la mort.
Ningú no pot sentir allò que diu la mort.
(...)
El presoner i el mort tots dos són el mateix, la forma de la mort no es pot mai dibuixar, cap mort no ha saludat cap humà per la terra.