Les piz­zes ca­so­la­nes són un dels plats es­tre­lla del Rei­na Marg­he­ri­ta, un ita­lià au­tèn­tic i de qua­li­tat si­tu­at a la Bar­ce­lo­ne­ta.

EL RESTAURANT REI­NA MARG­HE­RI­TA ELABORA TO­TES LES SE­VES PIZ­ZES SE­GONS EL MÈ­TO­DE ITA­LIÀ

La Vanguardia - Què Fem - - CONTENTS - RICARD SAMPERE

Al passeig de Jo­an de Bor­bó, en­vol­tat dels tí­pics restaurant­s de cui­na ma­ri­ne­ra –i, en molts ca­sos, adre­çats al tu­ris­me–, sor­prèn tro­bar el Rei­na Marg­he­ri­ta, un restaurant piz­ze­ria, ita­lià au­tèn­tic i de qua­li­tat, en què les piz­zes bri­llen es­pe­ci­al­ment.

El nom de Rei­na Marg­he­ri­ta pro­vé, se­gons la tra­di­ció, d’una es­ta­da a Nà­pols de la rei­na d’Ità­lia, Mar­ga­ri­da de Sa­vo­ia, du­rant la qual un cui­ner va cre­ar una piz­za con­di­men­ta­da amb to­mà­quet, moz­za­re­lla i al­fà­bre­ga, que coin­ci­dia amb els co­lors de la ban­de­ra ita­li­a­na. D’aques­tes his­tò­ri­es mai no se’n pot com­pro­var l’au­ten­ti­ci­tat, però en tot cas ha ser­vit per do­nar nom a un ti­pus de piz­za i tam­bé a aques­ta piz­ze­ria, que en el seu in­te­ri­or llu­eix un am­pli mu­ral re­pre­sen­ta­tiu, amb la rei­na, els jo­glars i el golf de Nà­pols de fons. Cu­ra en les ela­bo­ra­ci­ons Es trac­ta d’un lo­cal molt pe­tit, pre­si­dit per un gran forn en què pre­pa­ren les ex­cel·lents piz­zes i que tam­bé dis­po­sa d’una àm­plia ter­ras­sa ex­te­ri­or. Tot i que la car­ta ofe­reix pas­tes, ama­ni­des i al­tres es­pe­ci­a­li­tats, el plat es­tre­lla és la piz­za, fe­ta se­gons el mè­to­de na­po­li­tà tra­di­ci­o­nal, que ha anat pas­sant de ge­ne­ra­ció en ge­ne­ra­ció, i te­nint per mo­del L’An­ti­ca Piz­ze­ria da Mic­he­le, la fa­mo­sa piz­ze­ria de Nà­pols. Un dels se­crets és la uti­lit­za­ció de lle­vats na­tu­rals i dei­xar la mas­sa en re­pòs to­ta la nit, amb què s’acon­se­gueix una fer­men­ta­ció per­fec­ta que fa­ci­li­ta la di­ges­tió.

La ma­jo­ria dels pro­duc­tes que uti­lit­zen són ita­li­ans, com ara el to­mà­quet Mut­ti i la fa­ri­na Ca­pu­to. Però, cu­ri­o­sa­ment, la moz­za­re­lla es­tà ela­bo­ra­da aquí per una em­pre­sa re­la­ci­o­na­da fa­mi­li­ar­ment amb el pro­pi­e­ta­ri, però amb llet de bú­fa­la pro­ce­dent de la zo­na de Nà­pols, de ma­ne­ra que po­den ga­ran­tir que, tot just pro- du­ï­da, arriba fres­ca al restaurant l’en­de­mà.

En aques­ta vi­si­ta vam op­tar per com­par­tir una strac­ci­a­te­lla, pre­sen­ta­da so­bre un sen­zill llit de ru­ca, que vam tro­bar bo­nís­si­ma. La strac­ci­a­te­lla, que cu­ri­o­sa­ment com­par­teix nom amb el co­ne­gut ge­lat i tam­bé amb el d’una so­pa ca­so­la­na ro­ma­na a ba­se d’ou ba­tut, es­tà fe­ta amb moz­za­re­lla es­fi­la­gar­sa­da, bar­re­ja­da amb na­ta lí­qui­da. I podem do­nar fe que la que ser­vei­xen al Rei­na Marg­he­ri­ta és de pri­mer ni­vell.

A l’ho­ra de de­ci­dir la piz­za, vam dei­xar que ens en re­co­ma­nes­sin un pa­rell: la de sal­sic­cia e fri­a­ri­e­lli, que va re­sul­tar es­pec­ta­cu­lar, i una ca­pric­ci­o­sa molt bo­na tam­bé, però no tan sorprenent. A més, comp­ten amb una bo­na se­lec­ció de postres ar­te­sa­nals i amb més d’una va­ri­ant de ti­ra­mi­sú, però vam vo­ler el clàs­sic, que va es­tar al ni­vell que s’es­pe­ra­va. Ins­pi­ra­ció ita­li­a­na La car­ta de vins és cur­ta però ben dis­se­nya­da, i comp­ta, na­tu­ral­ment, amb vins ita­li­ans; per­met de­ma­nar-ne en co­pes. Vam op­tar per un molt cor­rec­te Val­po­li­ce­lla, tot i que unes quan­tes lí­ni­es més avall de la car­ta hi apa­rei­xia un temp­ta­dor Ba­ro­lo, per a aque­lles oca­si­ons en què es pu­gui gas­tar una mi­ca més.

El lo­cal és sen­zill i el per­so­nal és ita­lià, i aques­ta si­gui la llen­gua ve­hi­cu­lar del lloc, fet que li dó­na un ai­re d’au­ten­ti­ci­tat i que, en més d’un mo­ment, et fa sen­tir trans­por­tat a Nà­pols. És, sens dub­te, un lo­cal im­pres­cin­di­ble per als amants de la piz­za, i més con­cre­ta­ment de la piz­za na­po­li­ta­na.

FO­TOS: F. PELAZZI Mar­ce­llo, Da­rio, Car­lo i Um­ber­to al res­tau­rant i la piz­za de sal­sit­xa.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.