Gu­er­ra sen­se re­gles

AQUES­TA EX­CEL·LENT CONTINUACIÓ DEL FILM DE DENIS VILLENEUVE TOR­NA A LA FRON­TE­RA PER CON­VER­TIR-SE EN UN EXEMPLAR EXERCICI SOBRE COM MAN­TE­NIR LA TENSIÓ DRA­MÀ­TI­CA

La Vanguardia - Què Fem - - C C - BLAI MORELL

Quan va es­tre­nar Si­ca­ri, Denis Villeneuve ja ha­via de­mos­trat que era capaç d’en­fron­tar-se a pro­jec­tes ben di­fe­rents ( In­cen­dis, Pre­so­ners, Enemy) dei­xant-hi la se­va em­prem­ta com a ci­ne­as­ta. Amb aquest ex­tra­or­di­na­ri thri­ller fron­te­rer de­mos­tra­va te­nir un si­sè sen­tit per a la po­sa­da en es­ce­na, pe­rò una de les ide­es més in­teres­sants que pro­po­sa­va, grà­ci­es al guió de fer­ro de Tay­lor She­ri­dan ( Co­manc­he­ría), era com mos­tra­va de des­di­bui­xa­da la lí­nia en­tre el bé i el mal, i si de ve­ri­tat es­tà­vem/es­tem con­dem­nats a con­ver­tir-nos en mons­tres per acon­se­guir der­ro­tar al­tres mons­tres. Doncs bé, la ma­tei­xa idea és l’eix cen­tral d’aques­ta continuació a pri­me­ra vis­ta in­ne­ces­sà­ria –no va ser un gran èxit co­mer­ci­al–, es­pe­ci­al­ment sa­bent que Villeneuve es­tà cri­dat a em­pre­ses més am­bi­ci­o­ses, que el per­so­nat­ge d’Emily Blunt ha es­tat eli­mi­nat de l’equa­ció i que la di­rec­ció va aquí a càr­rec de Ste­fa­no So­lli­ma, for­mat a la te­le­vi­sió –se­va era la sè­rie Go-

La continuació de

Si­ca­ri

in­ci­deix en la gu­er­ra bru­ta. A la fo­to, Be­ni­cio del To­ro. mor­ra– i amb no­més un pa­rell de films –un dels quals es­tre­nat al nos­tre pa­ís, Su­bur­ra– com a tar­ge­ta de pre­sen­ta­ció ci­ne­ma­to­grà­fi­ca. Pe­rò vet aquí que, si bé no su­pera el film del ca­na­denc, s’hi apro­pa. I molt.

Els dos cos­tats de la llei

She­ri­dan, de nou al co­man­da­ment del guió, re­cu­pe­ra els per­so­nat­ges de Be­ni­cio del To­ro i Josh Bro­lin, tots dos ex­cel·lents de nou, per cons­truir una tra­ma de nou lli­ga­da a la fron­te­ra en­tre Mè­xic i els Es­tats Units i als càr­tels. Pe­rò dei­xa de ban­da la dro­ga per cen­trar-se en l’ame­na­ça ter­ro­ris­ta que re­pre­sen­ta el fet que es co­lin com a im­mi­grants pos­si­bles ter­ro­ris­tes is­là­mics grà­ci­es als ma­tei­xos càr­tels que tro­ben més lu­cra- tiu el trà­fic de per­so­nes que el de dro­ga. I in­ci­deix en la gu­er­ra bru­ta, on els mè­to­des de la llei so­vint s’as­sem­blen als dels que hi ha a l’al­tre cos­tat, com a sor­ti­da per aca­bar amb el pro­ble­ma, men­tre di­bui­xa de nou la re­la­ció en­tre vi­o­lèn­cia, odi i en­torn en un món que és un in­fern a la ter­ra. Pe­rò en aques­ta oca­sió la his­tò­ria vol apro­fun­dir en la ca­ra més hu­ma­na dels dos pro­ta­go­nis­tes, fet que be­ne­fi­cia el con­junt, tot i que es trac­ta d’una pel·lí­cu­la se­ca i més avi­at di­rec­ta que sap cre­ar tensió fins i tot en aque­lles es­ce­nes on no n’es­pe­res.

Uns temps fos­cos

No cal dir que Si­ca­rio: El día del sol­da­do no té l’en­llu­er­na­do­ra po­tèn­cia vi­su­al de Villeneuve, un au­tèn­tic su­per­do­tat de la po­sa­da en es­ce­na, pe­rò So­lli­ma, fill del gran Ser­gio So­lli­ma ( El hal­cón y la pre­sa, Ciu­dad vi­o­len­ta) té molt clar com fer avan­çar la his­tò­ria es­cri­ta per She­ri­dan amb clare­dat, re­so­lent les se­qüèn­ci­es de ma­ne­ra im­pol·lu­ta, al­ho­ra que en­cai­xa vi­su­al­ment amb l’uni­vers mos­trat an­te­ri­or­ment. I mal­grat que hi ha al­gu­na in­co­he­rèn­cia al tram fi­nal, She­ri­dan no vol dei­xar caps per lli­gar i sap so­lu­ci­o­nar-ho per do­nar-hi el cop de grà­cia a la dar­re­ra se­qüèn­cia i dei­xar-ho tot obert per a una ter­ce­ra pel·lí­cu­la que tan­ca­ria una ex­tra­or­di­nà­ria tri­lo­gia que re­tra­ta part de la his­tò­ria re­cent dels Es­tats Units, es­pe­ci­al­ment en aquests temps fos­cos de pa­ra­no­ia col·lec­ti­va i d’odi cap a allò que sig­ni­fi­ca ser di­fe­rent.

SI­CA­RIO: EL DÍA DEL SOL­DA­DO

●●●● ●

DIR.: STE­FA­NO SO­LLI­MA. GÈ­NE­RE: THRI­LLER. INTÈRPRETS: BE­NI­CIO DEL TO­RO, JOSH BRO­LIN, ISABELA MONER. PA­ÍS: EUA. ANY: 2018. DUR.: 122 MIN.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.