Mer­lets i ave­lla­nes

PRESIDINT UN BONIC TER­RI­TO­RI, QUE EN­CA­RA AVUI ÉS BEN DESCONEGUT, HI TRO­BA­REU EL CAS­TELL DE BRU­NYO­LA, CORONANT EL PO­BLE I ENVOLTAT DE SUREDES, PINEDES I MOLTS CAMPS D’AVELLANERS

La Vanguardia - Què Fem - - C C STELLS - RAMON ORPINELL

Els castells ca­ta­lans han es­tat la clau del re­po­bla­ment a tots els ra­cons de la nos­tra ter­ra i de la con­for­ma­ció de pe­tits i grans nu­clis. Tes­ti­mo­nis muts dels suc­ces­sos ocor­re­guts al seu vol­tant, avui es­de­ve­nen am­fi­tri­ons de tot allò que els en­vol­ta. La vi­si­ta al cas­tell de Bru­nyo­la és el mo­tiu per­fec­te per conèi­xer aquest ra­có de món que con­for­men el mu­ni­ci­pi de Bru­nyo­la i Sant Martí Sa­pre­sa. Si hi aneu a l’octubre, gau­di­reu d’aques­ta atrac­ti­va com­bi­na­ció en­tre ave­lla­nes i mer­lets. Mer­lets mil·le­na­ris

Quan co­ro­neu les qu­a­tre ca­ses de Bru­nyo­la ar­ri­ba­reu al cas­tell, i us tro­ba­reu da­vant una cons­truc­ció d’estil gò­tic bas­ti­da en­tre els se­gles XIV i XV a par­tir d’una for­ta­le­sa del se­gle XII, de la qual po­dreu dis­tin­gir al­guns panys de pa­ret a la fa­ça­na prin­ci­pal. La dis­po­si­ció de les pe­dres en opus spi­ca­tum ( en for­ma d’es­pi­na de peix o d’es­pi­ga) as­se­nya­la l’apro­fi­ta­ment d’una cons­truc­ció que és dos se­gles més an­ti­ga.

De l’èpo­ca gò­ti­ca és tam­bé la no­va cons­truc­ció ados­sa­da al ca­sal an­tic, la mu­ra­lla amb les qu­a­tre tor­res can­to­ne­res i l’es­glé­sia de Sant Frui­tós, que abans que­da­va fo­ra del re­cin­te em­mu­ra­llat i que amb la re­for­ma va pas­sar a in­tra­murs.

El 1427 que­da molt afec­tat per un ter­ra­trè­mol, però es re­cons­tru­eix rà­pi­da­ment. Ad­qui­reix un gran pro­ta­go­nis­me en la pri­me­ra Re­vol­ta Re­men­ça, el 1462, quan el com­te de Pa- llars hi des­ti­na cent sol­dats per fer front als pa­ge­sos in­sur­rec­tes i ata­car Gi­ro­na. Al se­gle XIII se n’en­der­ro­ca part de la mu­ra­lla i una torre can­to­ne­ra i s’am­plia l’es­glé­sia de Sant Frui­tós, apro­fi­tant una de les tor­res per al cam­pa­nar.

La Gu­er­ra del Fran­cès tam­bé pas­sa fac­tu­ra al cas­tell. El que en que­da és con­ver­tit per a l’ús agra­ri i com a ajun­ta­ment i es­co­la. La re­cu­pe­ra­ció li ha re- tor­nat la fi­so­no­mia cas­te­lle­ra grà­ci­es als mer­lets i al­tres ele­ments de­fen­sius. Nis­sa­gues de la ba­ro­nia

Els pri­mers do­cu­ments del cas­tell són del 1106, quan el com­te-rei Ramon Be­ren­guer III el do­na al seu súb­dit Ge­rald Ponç, ves­com­te de Ca­bre­ra. Des­prés, l’any 1116, el ves­com­te el con­ce­deix als ca­va­llers Vi­la­de­many com a feu­da­ta­ris.

El cas­tell va can­vi­ant de mans i se­nyors fins que els Ca­bre­ra, pro­pi­e­ta­ris di­rec­tes, el ve­nen a Gui­llem Gau­fred, tre­so­rer de la ca­te­dral de Gi­ro­na. Aquest, quan mor el 1292, el dei­xa en tes­ta­ment a una ins­ti­tu­ció de be­ne­fi­cèn­cia: la Pia Al­moi­na del Pa i de la Seu de Gi­ro­na. Quan des­a­pa­reix la Pia Al­moi­na l’any 1776, to­tes les se­ves per­ti­nen­ces pas­sen a l’Hos­pi­ci, que es con­ver­teix

El cas­tell d’estil gò­tic té el seu ori­gen en una for­ta­le­sa del se­gle XII.FOTOS: AJUN­TA­MENT DE BRU­NYO­LA I SANT MARTÍ SA­PRE­SA

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.