Obrint el ven­ti­la­dor

La Vanguardia - Què Fem - - C C NE A - BLAI MORELL

Fins ara, pràc­ti­ca­ment nin­gú, amb l’ex­cep­ció de B, aquell ex­cel·lent, tens i aus­ter du­el Vs. Ca­sa­blanc-Bár­ce­nas Ruz-So­lo Da­vid Ilundáin, di­ri­git per ha­via go­sat mai ex­pli­car al ci­ne­ma, i amb tot lu­xe de de­talls, els tri­pi­jocs que du­rant dè­ca­des han pro­ta­go­nit­zat par­tits -en plu­ral- po­lí­tics em­but­xa­cant-se di­ners pú­blics. O si­gui, tot allò que vin­dria a ser I és que el ci­ne­ma es­pa­nyol amb vo­ca­ció sem­pre ha fu­git de tot el que sig­ni­fi­qui po­lí­ti­ca, si­gui per allò de no mo­les­tar a uns i al­tres, si­gui per­què no cre­uen que el pú­blic s’in­teres­si per afers dels quals so­vint de­cla­ren es­tar-ne farts. Però aques­tes la cor­rup­ció. mains­tre­am pràc­ti­ques ge­ne­ra­lit­za­des que mit­jans de tots co­lors s’han de­di­cat a ai­re­jar, amb la sal i el pe­bre que cor­res­pon­gui se­gons to­qui, les co­neix tot­hom. I ja era ho­ra que ar­ri­bi una pel·lí- cu­la com El aquest in­cò­mo­de fresc de la cor­rup­ció que re­tra­ta gran part de la que s’ha lu­crat a ba­se de co­mis­si­ons, cai­xes B i la res­ta d’ar­ti­fi­cis cre­ats per l’oca­sió. la Tor­re rei­no, po­lí­ti­ca es­pa­nyo­la So­ro­goyen, se­va can­di­da­tu­ra clas­se Ro­dri­go I qui mi­llor que un dels mi­llors di­rec­tors es­pa­nyols ac­tu­als, per en­din­sar-nos en aques­ta his­tò­ria de per­so­nat­ges fic­ti­cis però que re­cor­den a al­guns dels pro­ta­go­nis­tes dels ca­sos de cor­rup­ció més im­por­tants de l’es­tat es­pa­nyol. En aquest cas és Ma­nu­el, un vi­ce­se­cre­ta­ri au­to­nò­mic en­car­nat per un es­pí­dic i es­plèn­did que ho té tot a fa­vor per fer el salt a l’àm­bit na­ci­o­nal. Però unes fil­tra­ci­ons so­bre la se­va im­pli­ca­ció en una tra­ma de cor­rup­ció pro­vo­quen que la se’n va­gi en or­ris. Ai­xò, té molt clar que si cau ell, cau­ran tots. Qui ja va do­nar un pa­rell de lli­çons An­to­nio de de ci­ne­ma amb les opo­sa­des i Que sap el que es fa, i a rit­me d’una mú­si­ca elec­trò­ni­ca que ens acom­pa­nya al llarg de tot el me­trat­ge, So­ro­goyen de­ma­na a l’es­pec­ta­dor l’es­forç de po­sar-se en la pell d’un un cor­rup­te tra­ït pels seus en temps de ro­ba­to­ris sis­te­mà­tics, abús de po­der i el frau a què ens ha acos­tu­mat aques­ta clas­se po­lí­ti­ca. Stock­holm do­ne an­ti­pà­tic, per­so­nat­ge

Elèc­tri­ca i vi­brant

Di­os nos per- A més, ens con­du­eix cap a un vi­at­ge cap al cla­ve­gue­ram del po­der fu­gint de les con­ven­ci­ons que l’ima­gi­na­ri col·lec­tiu té so­bre la cor­rup­ció, nor­mal­ment amb les dro­gues i la pros­ti­tu­ció com a sím­bols. I ho fa amb una po­sa­da en es­ce­na elèc­tri­ca que re­cor­da a un dels bons, i una ten­sió en­ve­ja­ble en un di­rec­tor que es mou a la per­fec­ció quan vo­re­ja els lí­mits, i que és capaç de Scor­se­se pas­sar de la ca­ri­ca­tu­ra al thri­ller sen­se que la his­tò­ria en pa­tei­xi les con­se­qüèn­ci­es. Pot­ser té un on es no­ta que ha vol­gut part dels fi­nals pos­si­bles que te­nia al cap, al­guns cer­ta­ment in­ver­sem­blants, però no l’en­tre­vis­ta amb l’in­ci­si­va pe­ri­o­dis­ta amb el ros­tre de i l’es­pe­rit d’Ana po­sant-hi una mi­ca de ca­das­cun d’ells. Un de­tall que, sen­se fer des­car­ri­lar la his­tò­ria, sí que pot pro­vo­car cert des­con­cert. El que que­da ben clar és que en aquest tau­ler on ca­uen però els que mo­uen els fils al reg­ne sur­ten nets com una pa­te­na, So­ro­goyen fa el seu es­pec­ta­cu­lar. problema en el tram fi­nal, Bár­ba­ra Len­nie Pas­tor, es­cac i mat més

EL REI­NO

●●●● ● els pe­ons DIR.: RO­DRI­GO SO­RO­GOYEN. GÈ­NE­RE: DRA­MA. IN­TÈR­PRETS: AN­TO­NIO DE LA TOR­RE, MÒNICA LÓPEZ, NAC­HO FRESNEDA, ANA WAGENER, JOSEP Mª POU, BÁR­BA­RA LEN­NIE, LUIS ZAHERA. PA­ÍS: ESP-FR. ANY: 2018. DUR.: 131 MIN

com Mel Gib­son.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.