Les do­nes de la se­va vi­da

La Vanguardia - Què Fem - - C C NE A - BLAI MORELL

De­ia An­dré Ba­zin que el ci­ne­ma és l’art d’allò que és re­al, i que va néi­xer a par­tir de la ne­ces­si­tat de res­ti­tuir aques­ta re­a­li­tat. Per ai­xò, era par­ti­da­ri dels plans se­qüèn­cia, de la pro­fun­di­tat de camp i de la ma­tei­xa uni­tat de l’es­pai i del temps re­al, re­cur­sos amb els quals l’es­pec­ta­dor pot di­ri­gir l’aten­ció amb to­ta lli­ber­tat. Sem­bla que el me­xi­cà Al­fon­so Cu­a­rón ( Gra­vity, Hi­jos de los hom­bres) ha­gi se­guit aquests pre­cep­tes fil per ran­da i, igual que di­rec­tors com Fe­lli­ni o Berg­man van de­ci­dir tras­lla­dar-se a la in­fan­te­sa, Cu­a­rón ha vol­gut fer el ma­teix amb aquest sin­cer acos­ta­ment al seu pas­sat. Un film que és el pri­mer que ro­da en el seu idi­o­ma na­tal i al seu pa­ís, des d’aque­lla mag­ní­fi­ca ro­ad mo­vie que era Y tu mamá, tam­bi­én, i que, po­lè­mi­ques so­bre la se­va ex­hi­bi­ció a ban­da, és la se­va mi­llor pel·lí­cu­la. Abra­çant-se al blanc i ne­gre i amb una cà­me­ra com a tes­ti­mo­ni llu­nyà, Cu­a­rón bus­se­ja en els seus re­cords i ens tras­lla­da al Mè­xic con­vuls de co­men­ça­ments dels anys se­tan­ta, quan vi­via amb la se­va fa­mí­lia a la Co­lo­nia Ro­ma, un bar­ri de clas­se mit­ja­na al­ta de la ca­pi­tal. I al cen­tre del re­lat, la Li­bo, aquí con­ver­ti­da en Cleo, la do­na de­di­ca­da en cos i àni­ma a cui­dar-lo a ell i els seus ger­mans, jun­ta­ment amb la se­va ma­re i la se­va àvia. En una fil­mo­gra­fia ple­na de do­nes que mi­ren d’obrir-se pas en un món d’ho­mes, com el per­so­nat­ge de Ma­ri­bel Ver­dú a Y tu mamá, tam­bi­én, el de San­dra Bu­llock a Gra­vity o, fins i tot, l’Her­mi­o­ne de Harry Pot­ter i el pre­so­ner d’Azka­ban, l’au­to­bi­o­grà­fi­ca Ro­ma no és l’ex­cep­ció: no en va, és un ho­me­nat­ge a les do­nes de la se­va vi­da. Du­es do­nes de di­fe­rent ex­trac­te so­ci­al, la se­nyo­ra i la cri­a­da, però to­tes du­es aban­do­na­des, en­mig d’una so- ci­e­tat vi­o­len­ta i mas­clis­ta, per la fi­gu­ra mas­cu­li­na que de­ci­deix mi­rar cap a un al­tre cos­tat.

La per­fec­ció dins del ca­os

Com si fos un ho­me or­ques­tra –di­rec­tor, guio­nis­ta, pro­duc­tor, res­pon­sa­ble de la fo­to­gra­fia i mun­ta­dor–, Cu­a­rón i la se­va cà­me­ra di­gi­tal Ale­xa de 65 mm fil­men els per­so­nat­ges i l’es­pai des de la dis­tàn­cia, com si vol­gués man­te­nir un cert pu­dor, aca­ri­ci­ant de lluny les se­ves cri­a­tu­res a tra­vés de ma­gis­trals plans se­qüèn­cia. Tot ne­gant-li els co­lors vius d’un pa­ís per con­ver­tir-lo en un blanc i ne­gre ne­o­re­a­lis­ta d’abast in­fi­nit i mos­trant una sin­ce­ra i mi­nu­ci­o­sa aten­ció pels de­talls.

De fet, es­gar­ri­fa des­co­brir la pre­ci­sió amb què el di­rec­tor és capaç de cri­dar-nos l’aten­ció cap a un punt con­cret del pla en­ca­ra que reg­ni el ca­os, i des­co­brir aquell pre­cís ins­tant, tro­bant-se, apa­rent­ment, la po­e­sia gai­re­bé per ca­su­a­li­tat, en­ca­ra que en re­a­li­tat tot for­mi part del pla per­fec­te de Cu­a­rón. Tot fent ser­vir de­talls que em gua­nyen, com que al ci­ne­ma es pro­jec­ti La gran ju­er­ga, la me­ra­ve­llo­sa co­mè­dia de Ge­rard Oury amb el ge­ni Lo­uis de Fu­nès i Bouv­ril.

El se­tè art ac­tu­ant com a ele­ment de co­he­sió: no hi ha dis­tin­ci­ons ni clas­ses: pa­gant l’en­tra­da, el ric i el po­bre com­par­tei­xen sa­la. Amb la for­ça in­vi­si­ble del llen­guat­ge de la po­sa­da en es­ce­na i una di­rec­ció ob­jec­ti­va, l’al­qui­mis­ta Cu­a­rón ela­bo­ra una sublim bar­re­ja que dó­na com a re­sul­tat aques­ta èpi­ca de la in­ti­mi­tat que de­fi­neix una pel·lí­cu­la pràc­ti­ca­ment per­fec­ta, una ex­pe­ri­èn­cia úni­ca.

RO­MA

●●●●●

DIR.: AL­FON­SO CU­A­RÓN. GÈ­NE­RE: DRA­MA. IN­TÈR­PRETS: YA­LIT­ZA APA­RI­CIO, NANCY GAR­CÍA GAR­CÍA, MA­RI­NA DE TA­VI­RA. PA­ÍS: MÈ­XIC. ANY: 2018. DUR.: 135 MIN.

RALPH ROM­PE IN­TER­NET

●●●●●

DIR.: RICH MO­O­RE I PHIL JOHNS­TON. GÈ­NE­RE: ANI­MA­CIÓ. PA­ÍS: ES­TATS UNITS. ANY: 2018. DUR.: 112 MI­NUTS. La se­qüe­la de ‘Rom­pe Ralph’ (2012) és una co­mè­dia en­gi­nyo­sa que treu suc a les pos­si­bi­li­tats me­ta­lin­güís­ti­ques re­la­ci­o­na­des amb in­ter­net. En Ralph i la se­va ami­ga Va­ne­llo­pe von Schwe­etz s’en­din­sen a la xar­xa a la re­cer­ca d’una peça de subs­ti­tu­ció per a un vi­de­o­joc de car­re­res que es­tà a punt de ser desen­do­llat. L’ani­ma­ció re­crea de ma­ne­ra atrac­ti­va el món on­li­ne com una par­ti­cu­lar me­ga­lò­po­lis amb re­gles prò­pi­es. El fi­fi­fi­film és un bri­llant de­li­ri vi­su­al amb di­ver­sos gags ins­pi­rats, que ofe­reix re­fle­xi­ons sub­tex­tu­als so­bre el po­der im­mer­siu de la vir­tu­a­li­tat.

SUS­PI­RIA

●●●●●

DIR.: LU­CA GU­A­DAG­NI­NO. GÈ­NE­RE: TER­ROR. INT.: DAKO­TA JOHN­SON, TIL­DA SWIN­TON, CH­LOË GRA­CE MO­RETZ. PA­ÍS: ITÀ­LIA. ANY: 2018. DUR.: 152 MIN.

Era di­fí­cil fer obli­dar el re­cord de la mi­ti­fi­ca­da pel·lí­cu­la de Da­rio Ar­gen­to. Per sort, Gu­a­dag­ni­no evi­ta la temp­ta­ció de la imi­ta­ció i sig­na una ver­sió lliu­re i ago­sa­ra­da, amb un re­re­fons po­lí­tic, es­pe­ci­al­ment re­ei­xi­da en els as­pec­tes vi­su­als, que evo­ca amb la fo­to­gra­fia de tons apai­va­gats l’at­mos­fe­ra del Berlín dels se­tan­ta. El film in­clou una no­va tra­ma (en la qual des­ta­ca un in­qui­e­tant psi­co­a­na­lis­ta jun­guià in­ter­pre­tat per Til­da Swin­ton), que ofe­reix di­ver­sos mo­ments es­ti­mu­lants. Llàs­ti­ma que al tram fi­nal, el film mos­tra de ma­ne­ra mas­sa evi­dent tot allò que fins ales­ho­res ha­vi­en es­tat in­si­nu­a­ci­ons.

GAL­VES­TON

●●●●●

DIR.: MÉ­LA­NIE LAU­RENT. GÈ­NE­RE:

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.