Un per­so­nat­ge fosc

La Vanguardia - Què Fem - - C C EMA - BLAI MORELL

Amb La gran apu­es­ta, Adam McKay vo­lia rei­vin­di­car-se com a quel­com més que un director de co­mè­di­es es­bo­jar­ra­des al ser­vei de Will Fer­rell. Films que en re­a­li­tat ama­ga­ven un pol­sim de crí­ti­ca so­ci­al i/o po­lí­ti­ca que que­da­va so­ter­ra­da per l’ofec dels riu­res i que, per des­grà­cia, aquí pas­sen des­a­per­ce­buts (al­gun dia par­la­rem de per què al nos­tre pa­ís la no­va co­mè­dia ame­ri­ca­na no té el pre­di­ca­ment que es me­reix). Sen­se aban­do­nar el sar­cas­me i la iro­nia que ca­rac­te­rit­zen el seu cinema, el director d’El re­por­te­ro: la leyen­da de Ron Bur­gundy par­la­va de la cri­si eco­nò­mi­ca que va es­cla­tar el 2008, i de com uns quants van apos­tar con­tra el sis­te­ma i els bancs i a fa­vor de la ma­tei­xa cri­si en be­ne­fi­ci seu. I ho fe­ia amb di­à­legs in­tel·li­gents, so­lu­ci­ons vi­su­als i la in­tro­duc­ció d’una ju­ga­da nar­ra- ti­va que li ser­via d’ei­na di­dàc­ti­ca: el tren­ca­ment de la quar­ta pa­ret amb al­gun dels pro­ta­go­nis­tes adre­çant-se al pú­blic. Ara, amb El vi­cio del po­der, s’ha dis­po­sat a pas­sar a un al­tre ni­vell nar­rant la vida d’un dels cul­pa­bles que s’ar­ri­bés a aque­lla si­tu­a­ció: el vi­ce­pre­si­dent de l’era Bush, Ric­hard Che­ney. Dick, per als amics. Com no po­dia ser d’una al­tra ma­ne­ra, ve­nint de McKay, no es trac­ta d’un bi­o­pic ha­bi­tu­al. S’hi des­criu un dels po­lí­tics més con­tro­ver­tits de les dar­re­res dè­ca­des, un bu­rò­cra­ta dis­po­sat a pu­jar es­ca­la­fons i que, tot i la me­di­o­cri­tat, no és cap ba­bau. Més avi­at, és capaç d’ex­plo­tar, de ma­ne­ra in­de­cent, el lí­mit de la se­va au­to­ri­tat i del seu po­der per treu­re rè­dit a tra­vés de les lla­cu­nes cons­ti­tu­ci­o­nals. Com quan va ser con­se­ller de­le­gat de Ha­lli­bur­ton, la cor­po­ra- ció de­di­ca­da a pres­tar ser­veis als ja­ci­ments de petroli i una de les em­pre­ses més be­ne­fi­ci­a­des pels con­trac­tes a l’Iraq du­rant el man­dat de Bush i Che­ney. Un te­ma al qual el film no de­di­ca gai­re aten­ció, en­ca­ra que ho dei­xa ben clar. Però ai­xò no és l’únic: la pel·lí­cu­la tam­bé mos­tra les re­per­cus­si­ons dels ac­tes dels qui ens go­ver­nen, el nai­xe­ment de la post­ve­ri­tat i les fake news, l’en­cer­ta­da dis­sec­ció de la clas­se po­lí­ti­ca i de qui­na ma­ne­ra Che­ney s’apro­fi­ta de les de­bi­li­tats i les evi­dents man­can­ces de Ge­or­ge W. Bush, mos­trat com un au­tèn­tic ti­te­lla, per acon­se­guir els seus ob­jec­tius.

Cops de ge­ni

Pot­ser un pèl més cal­ma­da que La gran apu­es­ta, aques­ta pel·lí­cu­la ex­tra­or­di­nà­ria con­ti­nua ex­plo­tant el cos­tat més ju­ga­ner del cinema de McKay sen­se que res­ti ni un gram d’efi­cà­cia a l’ar­te­fac­te nar­ra­tiu cons­tru­ït a ba­se de cops de ge­ni, com el que pas­sa a mit­ja pel·lí­cu­la, el nar­ra­dor aliè a la his­tò­ria o l’apos­ta efec­ti­va per tor­nar a tren­car la quar­ta pa­ret.

Ben as­sor­ti­da de me­tà­fo­res i capaç de ju­gar fins a lí­mits in­sos­pi­tats amb les pa­rau­les i amb la me­ta­nar­ra­ti­va com po­ques ve­ga­des s’ha vist en una pan­ta­lla de cinema, El vi­cio del po­der té la cor­res­po­nent bo­na do­si d’in­dis­pen­sa­ble mala llet, i es be­ne­fi­cia del tre­ball sublim del re­par­ti­ment, capaç d’anar al lí­mit sen­se cau­re en la ca­ri­ca­tu­ra: des de l’in­su­pe­ra­ble i ca­ma­le­ò­nic Ch­ris­ti­an Ba­le en la pell de Che­ney fins a Amy Adams com a es­po­sa i gran in­flu­èn­cia de l’ho­me que exem­pli­fi­ca com pocs l’abús de po­der que ha por­tat els Es­tats Units on són ara.

EL VI­CIO DEL PO­DER

●●●● ●

DIR.: ADAM MCKAY. GÈ­NE­RE: CO­MÈ­DIA. IN­TÈR­PRETS: CH­RIS­TI­AN N BA­LE, AMY ADAMS, STE­VE CA­RELL , SAM ROCKWELL, TYLER PERRY, JESSE PLEMONS, ALISON PILL. PA­ÍS S: EUA. ANY: 2018. DUR.: 132 MIN. ●●●●●

DIR.: LÁSZ­LÓ NE­MES. GÈ­NE­RE: DRA­MA. INT.: JU­LI JAKAV, VLAD IVA­NOV, SU­SAN­NE WU­EST, UWE LAUER. PA­ÍS: HON­GRIA. ANY: 2018. DUR.: 142 MI­NUTS. Des­prés del re­co­nei­xe­ment crí­tic d’‘El fill de Sa­ül’ (2015), Lász­ló Ne­mes tor­na a la pan­ta­lla gran amb un al­tre film his­tò­ric, es­te­ti­cis­ta i so­lem­ne, pro­ta­go­nit­zat per una jo­ve que ar­ri­ba al Bu­da­pest del 1913 i em­prèn la re­cer­ca d’un des­co­bert ger­mà, que la por­ta­rà a des­co­brir el can­tó més fosc de la ciu­tat. L’ha­bi­tu­al es­til in­tros­pec­tiu, amb pre­ses llar­gues i molts pri­mers plans, ofe­reix una vi­sió hip­nò­ti­ca i sen­so­ri­al d’un am­bi­ent que sem­bla pre­pa­rar-se per a l’ad­ve­ni­ment de l’hor­ror de la Pri­me­ra Guer­ra Mun­di­al. Un fresc bo­nic i in­tens que com­bi­na la crò­ni­ca ín­ti­ma amb la re­fle­xió so­bre la fi de l’imperi Aus­tro­hon­ga­rès.

EL GRAN BAÑO

●●●● ●

DIR.: GI­LLES LELOUCHE. GÈ­NE­RE: CO­MÈ­DIA. INT.: MAT­HI­EU AMAL­RIC, GUI­LLAU­ME CA­NET. PA­ÍS: FRAN­ÇA. ANY: 2018. DUR.: 110 MI­NUTS.

Un grup de per­so­nat­ges ben di­fe­rents acon­se­gueix su­perar la cri­si de mas­cu­li­ni­tat uni­da a la

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.