Una ter­ri­ble pre­mo­ni­ció

LA COM­PA­NYIA ATALAYA FA POS­SI­BLE QUE ES REPRESENTI EL TE­A­TRE IM­POS­SI­BLE DE LORCA

La Vanguardia - Què Fem - - T TE TR - RA­MON OLI­VER

Ara ma­teix te­nim al Mal­dà un es­pec­ta­cle mu­si­cal molt re­co­ma­na­ble ti­tu­lat Ciu­tat de ges­pa, en el qual Jo­an Váz­quez es trans­for­ma en aquell Fe­de­ri­co García Lorca que d’al­gu­na ma­ne­ra –i sen­se dei­xar de ban­da el seu món an­te­ri­or– es va rein­ven­tar a l’om­bra dels gra­ta­cels de Man­hat­tan. I d’aque­lla rein­ven­ció amb ago­sa­rats trets ex­pe­ri­men­tals i cert ta­ran­nà sur­re­a­lis­ta va sor­tir el sub­ver­siu Te­a­tro ba­jo la are­na, que vo­lia aca­bar amb els con­ven­ci­o­na­lis­mes del Te­a­tro al ai­re li­bre rei­vin­di­cat per Lorca a El pú­bli­co: si vau veu­re el no­ta­ble mun­tat­ge de l’obra di­ri­git per Àlex Ri­go­la al TNC, ja sa­beu fins a quin punt aquell text sen­sa­ci­o­nal es­crit el 1930 con­ti­nua sem­blant, avui, tren­ca­dor i avant­guar­dis­ta. Tant, que el ma­teix Lorca el va si­tu­ar en la ca­te­go­ria d’un te­a­tre im­pos­si­ble que no s’en­ten­dria fins cin­quan­ta anys des­prés d’ha­ver es­tat es­crit . La ma­tei­xa ca­te­go­ria a la qual per­tany tam­bé aques­ta al­tra Así que pa­sen cin­co años que la com­pa­nyia se­vi­lla­na Atalaya va es­tre­nar amb molt d’èxit (en va fer gi­ra per tot l’Es­tat) fa més de tres dè­ca­des. I que ara ha re­cu­pe­rat en un mun­tat­ge to­tal­ment re­vi­sat i que s’ha re­but igual de bé que l’an­te­ri­or.

Ano­teu la da­ta de la me­va mort

Sa­beu quan va sig­nar Lorca el ma­nus­crit aca­bat d’aques­ta

La com­pa­nyia Atalaya s’en­din­sa en el Lorca més sur­re­a­lis­ta.

ASÍ QUE PA­SEN CIN­CO AÑOS

DE FE­DE­RI­CO GARCÍA LORCA. DIR.: RICARDO INIESTA. CEN­TRO DRAMÁTICO NA­CI­O­NAL I ATALAYA TNT. INT.: ELE­NA AMADA ALIAGA, JERÓNIMO ARENAL, MA­NU­EL ASENSIO. TE­A­TRE LLIU­RE MONTJUÏC. PG. DE SAN­TA MA­DRO­NA, 40. ME­TRO: PO­BLE SEC (L3). TEL.: 932 387 625. DA­TA: DEL 17 AL 20/1. HO­RA­RI: DJ. I DV., 20.30H; DS., 19H; DG., 18H. PREU: 22-29€. 15% DE DTE. Te­a­tre­lliu­re.com

obra? Doncs el mes d’agost del 1931. Exac­ta­ment cinc anys abans d’aquell mes d’agost del 1936 en el qual va ser as­sas­si­nat. Gai­re­bé com si Lorca ens es­ti­gués anun­ci­ant que ai­xí que pas­ses­sin cinc anys es con­ver­ti­ria en ca­dà­ver, afu­se­llat per les ma­tei­xes for­ces ener­gú­me­nes dis­po­sa­des (lla­vors, però tam­bé ara) a en­ter­rar per sem­pre més tot el que tin­gui a veu­re amb el te­a­tre que sub­ver­teix so­ta la sor­ra. Més en­ca­ra: l’obra de Lorca par­la tam­bé de com, ai­xí que pas­ses­sin cinc anys, s’obri­ria “un po­zo don­de caye­ron to­dos”.

El ma­teix pou, per cert, que s’ha con­ver­tit en la se­pul­tu­ra anò­ni­ma tant del seu ca­dà­ver com de tants al­tres ca­dà­vers di­po­si­tats en fos­ses co­mu­nes que els ene­mics de la me­mò­ria his­tò­ri­ca vo­len con­dem­nar per sem­pre més a l’oblit. I és que, com diu el per­so­nat­ge del Vell de l’obra (una de les mol­tes ca­res que ad­qui­reix la Mort al llarg de la re­pre­sen­ta­ció): “La san­gre se se­ca, y lo pa­sa­do, pa­sa­do”.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.