JE NE PARLE PAS FRANÇOISE

No hi faltarà el record de la memorable “La javanaise” de Serge Gainsbourg. Ni –per continuar amb el mateix extraordinari autor– aquell “Je t’aime… moi non plus” en què Gainsbourg va compartir gemecs eròtics amb Jane Birkin i Brigitte Bardot. Ni el molt enganxós dabadabadà, dabadabadà que formava part de la banda sonora d’“Un home i una dona”, composta per Francis Lai. Ni el Boris Vian de “J’suis snob” o el Léo Ferrer de “Paris canaille”. Però, això sí, cap d’aquests temes sonarà com l’havíem sentit sonar sempre, en el cabaret francès molt delirant i ple de ploma en què Emilià Carilla situa el seu poc ortodox homenatge a la chanson française. O potser es diu chanson françoise? Un embolic lingüístic com aquest està, segons Carilla, a l’origen mateix de l’espectacle que ara presenta al Teatre Akadèmia i del qual ja vam poder gaudir fa un parell de temporades a l’Almeria Teatre. I ja que el punt de partida de l’espectacle es troba en un error idiomàtic ben còmic, Carilla opta també obertament per la comicitat a l’hora de posar-se a cantar en francès, en companyia de tres actors tan disposats a fer el boig com ell mateix. Com que és el director de l’espectacle, Carilla s’ha reservat per a ell el paper de director dins el muntatge. Tot i que cal esperar que a la vida real Carilla no sigui un director tan eixelebrat com el que interpreta a l’escenari. O potser precisament perquè ho és, li ha sortit un espectacle tan divertit, festiu i poc ortodox, un musical a la francesa que no es posa seriós ni quan els temes cantats parlen de melangia i penes. Però que inclús així no deixa de ser un sincer homenatge a un grapat de talents musicals francesos del tot irrepetibles. Textos: Laura Jou i Emilià Carilla. Dir.: Emilià Carilla. Int.: Graham Lister, Xevi Martínez, Jordi Vaqué, Emilià Carilla. Teatre Akadèmia. Buenos Aires, 47.

93 495 14 47. € 22 euros; dc. i dj., 18 euros. CDc. i dj., 22 h.; dv. i ds., 23 h., dg., 20.30 h.