‘Noir’ mediterrani
EL COMPROMÈS CINEASTA ITALIÀ FRANCESCO MUNZI DESCRIU LES TURBULENTES RELACIONS D’UNA FAMÍLIA MAFIOSA A ‘CALABRIA’
El nostre cinema sembla tenir encara una certa recança incomprensible a mirar sota les catifes de la corrupció i a mostrar els llaços de certs sectors de la societat amb l’activitat criminal. Alguns cineastes italians, en canvi, fa temps que es van decidir a representar sense embuts les seves vergonyes nacionals en una sèrie de catàrtics drames que aborden l’eternament inconclús problema de la màfia. Seguint el motlle de la tragèdia grega, el cineasta Francesco Munzi ens lliura ara un solvent film que narra les poc edificants aventures d’una família calabresa que, amb el pas de les generacions, canvia el modus vivendi rural pel del crim organitzat.
Munzi ja havia cridat l’atenció dels cinèfils d’arreu, fa una mica més d’una dècada, amb la notable Saimir (2004), la seva descarnada visió de la quotidianitat dels emigrants de l’est d’Europa que actualment viuen a Itàlia. Ara s’atreveix a abordar temes encara més incòmodes per a la seva societat en aquest relat de vocació verité, protagonitzat per tres germans que es dediquen al tràfic internacional de drogues.
Encara que no tingui ni l’ambició ni la complexitat narrativa de la Gomorra (2008), de Matteo Garrone, Calabria es gaudeix com una esglaiadora crònica familiar, plena de diàlegs tallants i mirades punyents. A més, el director se serveix de manera modèlica del paisatge mediterrani per ambientar un relat que combina l’esfera íntima amb una trama policíaca posseïda per una fredor que recorda els bons temps del cinema polar francès.
La sòlida direcció d’ac- tors i el to naturalista de la història són segurament els millors arguments per acostar-se a aquesta mostra de cinema compromès i valent.