Si has d’anar a l’infern, millor fes-ho ben acompanyat
EL TÀNDEM FORMAT PER L’AUTOR PABLO LEY I EL DIRECTOR JOSEP GALINDO ENS PROPOSA VISITAR LES CALDERES DE PERE BOTERO AL COSTAT DE LA FORMACIÓ INCORDIS
El seu nom ha anat associat a un bon grapat d’espectacles: que entre Pablo Ley i Josep Galindo existeix bona química creativa, ho demostren espectacles com ara Homenatge a Catalunya, La ruta blava, Celebració i La maternitat d’Elna. Però és que resulta que aquest parell també coincideix per les aules d’Eòlia, l’escola superior d’art dramàtic en què els dos exerceixen una important labor docent. I vet aquí que uns quants d’aquells nois i noies que fa quatre dies eren els seus alumnes, ara han decidit llançar-se a l’aventura de crear la seva pròpia companyia teatral. De vegades hi ha alumnes que no veuen el moment d’acabar els seus estudis per perdre definitivament de vista totes aquelles persones que els han estat fent de mestres i/o tutors. Però en el cas de la gent d’Incordis –aquest és el nom que han triat per presentar-se professionalment, potser per fer evident que no deixaran de donar la llauna fins a haver-se fet un lloc en els nostres escenaris–, les coses no han anat així.
Ben al contrari: per a Incordis no hi ha res millor que enfrontar-se a aquest primer contacte amb el públic recolzant-se en l’experiència del dramaturg i del director amb els quals, a banda d’haver compartit moltes hores de classe, comparteixen també una mateixa manera d’entendre el teatre. I com que a Eòlia el teatre musical en totes les seves variants ha rebut sempre una consideració especial, també la seva proposta va plena de música. Encara que es tracti d’una música infernal. Quina altra cosa podíeu esperar d’un espectacle en el qual actua una banda anomenada Big Bang Hell Band?
Ajuntar la paraula música amb la paraula infern porta inevitablement a invocar el nom d’Orfeu, l’únic viatger del qual es té notícia que ha sigut capaç de travessar l’hades sense més ajut que les seves aptituds musicals i sortir il·lès de l’experiència. I tot per amor; ja sabeu que Orfeu s’endinsa pels tan sinistres paratges a la recerca de la seva estimada que acaba de morir, amb la intenció que els déus infernals se n’apiadin i permetin a la noia fer el viatge de tornada cap a la vida. Sobre l’èxit o el fracàs de l’empresa, n’existeixen tantes versions com obres s’han fet al voltant del tema. I el que sembla clar és que la versió que ara s’estrena tindrà poca cosa de convencional. De fet, els mateixos creadors de la proposta ja avisen que el viatge que ens trobarem a l’escenari és bàsicament un viatge interior i obertament poètic que compartirem amb personatges de la més variada condició, i en què s’explora la possibilitat o impossibilitat d’assolir la felicitat.