La verge roja ha de ser sacrificada
LA SALA MUNTANER RECUPERA EL CÈLEBRE CAS DE L’ASSASSINAT DE HILDEGART RODRÍGUEZ PER PART DE LA SEVA PRÒPIA MARE, UN CRIM QUE VA COMMOURE L’ESPANYA REPUBLICANA
Què fan els escultors quan s’adonen que la seva obra, malgrat els esforços que hi han dipositat, no s’ajusta al que havien previst, encara que només sigui per una lleugera imperfecció? Doncs, si són artistes de debò, la destrueixen sense miraments ni sentimentalisme, com cal fer sempre amb una obra fallida. Això ho va tenir molt present Aurora Rodríguez –i ho va utilitzar com a argument en defensa pròpia– quan li va tocar explicar per què el 9 de juny del 1933 havia engegat tres trets letals al cap i un al cor a la seva filla Hildegart mentre la noia (que llavors tenia 18 anys) dormia. Que ningú intenti establir paral·lelismes entre Aurora Rodríguez i aquella tràgica Medea que posa fi a la vida dels seus infants per venjar una traïció amorosa: aparentment, les raons de la primera per actuar com va actuar no tenien res a veure amb la passió, sinó amb la decepció del científic que ha treballat durant anys en un projecte i ara s’adona que aquest projecte, no té cap mena de futur. Hildegart no era tant la filla d’Aurora com el seu experiment: una noia nascuda per fer realitat en carn viva tots els ideals progressistes de la mare, per demostrar l’eficàcia dels seus mètodes educatius, per contribuir decididament al triomf del proletariat i a l’alliberament de la dona. I el cert és que durant molt temps Hildegart va satisfer les esperances de la seva mare: tot just complerts dos anys, la nena ja llegia, i quan en tenia disset, ja era llicenciada en dret, sabia parlar sis idiomes i havia deixat la seva empremta al PSOE i al Partit Federal, les dues organitzacions polítiques en què havia militat.
Però, què passa quan un símbol de l’alliberament capaç de donar lliçons de sexologia a les quinze primaveres vol alhora alliberar-se de les seves pròpies cadenes i deixar de ser el projecte d’algú altre per convertir-se en el seu propi projecte? Aquesta paradoxa no l’havia pas previst la brillant i econòmicament ben situada Aurora. I d’aquesta paradoxa en va sorgir el drama que, tal com ho veu Isabel Coixet, si fos una peça de ficció, només hauria pogut escriure Mary Shelley: també Aurora Rodríguez té quelcom de Dr. Frankenstein. Una història que va inspirar la novel·la La virgen roja a Fernando Arrabal, i la popular pellícula Mi hija Hildegart a Fernando Fernán Gómez.
I que també va donar origen a l’assaig que la seva autora, Carmen Domingo, ha transformat en una peça escènica que ens permet retrobar-nos amb la notable actriu Teresa Vallicrosa, allunyada en aquest cas dels grans musicals ( Sweeney Todd, Follies, T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré) en què tants cops l’hem aplaudit.