Què en queda del somni europeu?
LA FUNDACIÓ MIRÓ REUNEIX 25 OBRES QUE REFLEXIONEN SOBRE LA IDENTITAT D’EUROPA I POSEN EN DUBTE LA SEVA UNITAT
L’euro es va posar en circulació l’any 2002. Animat per la promesa europea, l’artista Edi Rama, que en aquell moment era l’alcalde de Tirana (Albània) –ara és el primer ministre d’un país que encara no ha entrat a la Unió Europea–, va fer pintar de colors les façanes dels edificis de la ciutat. Un any després, un altre artista, Anri Sala, va recollir aquesta transformació urbana en el vídeo Dammi colori. “La peça mostra la voluntat d’Edi Rama de formar part de la Comunitat Europea. És una espècie de desig, d’utopia, de voluntat d’arribar a algun lloc que, en teoria, et portarà a una millora del país on vius”, ens explica Imma Prieto, comissària de la mostra Prophetia a la Fundació Miró i que agafa aquesta obra com a punt de partida per fer la següent reflexió: què en queda del somni del projecte europeu?
“Vaig veure la peça Dammi colori l’any 2008 i va ser com una profecia distòpica. Era un moment en què nosaltres estàvem ja en plena crisi econòmica, però al vídeo hi veies com l’any 2003 es respirava la idea que pertànyer a la Comunitat Europea podia ser la solució a tots els mals, com una espècie de panacea”, prossegueix Prieto.
A partir d’aquest moment, i agafant com a fonament teòric alguns escrits de filòsofs i escriptors europeus com William Blake, Stefan Zweig, Slavoj Žižek i Jan Patocka, la comissària va començar a plantejar-se una altra qüestió: “Vaig pensar en la consciència que tenim tots del fet de ser europeus, encara que sigui sense saber gaire quina és aquesta identitat. Això és el que em va donar la tesi de Prophetia, que, mitjançant un catàleg i aquesta exposició, vol donar visibilitat a la distància que hi ha entre la idea de saber-se europeu i l’actual projecte polític i econòmic”.
Prophetia s’estructura a partir de tres conceptes: el rapte, la correspondència i la responsabilitat. “Vivim en una situació de violació dels nostres drets, i per això estem en un rapte constant. Tampoc tenim una situació de correspondència (entre iguals) de la ciutadania, ni amb els seus representants polítics ni amb els bancs”, explica. Mentre que al catàleg es reflexiona sobre aquests tres àmbits temàtics per separat, des del vessant més assagístic i filosòfic, a l’exposició cada unaa de les obres “d’alguna maneraera denuncia el rapte i exigeixeix correspondència, i esdevévé un acte de responsabilitat per part dels artistes”, diu Prieto.
Vint-i-quatre artistes de diferents generacions i procedències, entree els quals hi ha una alta presència de creadors d’aquí. “Dins la pràctica artística contemporà-- nian espanyola hi ha molts artistes, com Anto- ni Muntadas, Daniel G. Andújar, Núria Güell o PSJM, entre d’altres, que ofereixen aquesta mirada en clau política, social i econòmica i que ho qüestionen tot. Un aspecte que en altres països és diferent, com per exemple Itàlia, on, tot i tenir una situació econòmica i política similar a la nostra, això no es dóna”.
Així doncs, el to de l’exposició és de pessimisme davant del projecte europeu? “Aquí ningú s’està inventant res, des de les caricatures políti- ques de Peter Schrank –que publica a The Independent on Sunday– fins a la columna del Marco Fedele, que sorgeix a partir de les dades que emet el mercat de divises Forex diàriament, o la pintura del col·lectiu PSJM, que utilitza estadístiques reals per mostrar els alts nivell d’abstenció en les darreres eleccions al Parlament europeu. Són informacions que llegim als diaris cada dia. Per tant, el to no és ni pessimista ni optimista, és realista. Això és el que tenim”, conclou.
LES PECES MOSTREN L’EVOLUCIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA I SÓN UN ACTE DE RESPONSABILITAT DELS ARTISTES VERS LA CIUTADANIA
PROPHETIA
FUNDACIÓ JOAN MIRÓ. PARC DE MONTJUÏC, S/N. BARCELONA. FINS AL 7 DE JUNY. DE DIMARTS A DISSABTE, DE 10 A 19H; DIUMENGE, DE 10 A 15H.WEB: www.fundaciomiro-bcn.org