Benvingut, Mr. Moore
MICHAEL MOORE FA UN TOMB PER DIVERSOS PAÏSOS EUROPEUS PER CONTRASTAR LES SEVES POLÍTIQUES AMB LES DELS ESTATS UNITS
Contra Bush vivíem millor. Això és el que deu pensar Michael Moore, que va conèixer temps de glòria com a cineasta durant l’administració de George W. Bush. En aquella època va aconseguir convertir-se en el primer documentalista estrella gràcies a enginyosos pamflets fílmics que combinaven sense prejudicis informació, un posicionament polític i tècniques del pur xou televisiu.
Bowling for Columbine (2002), Farenheit 9/11 (2004) i Capitalisme: Una història d’amor (2009) abordaven assumptes molt seriosos amb mètodes que hibridaven el document amb la ficció –en la qual oficialment només ha fet una incursió, la comèdia política Operació Canadà (1995).
A la seva legió de seguidors, impressionats per l’habilitat per presentar una figura crepuscular del cinema clàssic com Charlton Heston com l’enemic perfecte, els respondria poc després una fornada de detractors que començarien a qüestionar la tendència al traç gruixut dels seus relats morals i la fília excessiva per les narrati- ves de l’apocalipsi. Ara, Moore torna amb una comèdia sui generis dedicada a desmuntar l’èpica nord-americana de la terra promesa i el país de les oportunitats.
El joc de les comparacions
El mateix cineasta recorre una sèrie de països per mostrar en quines coses la vella Europa supera la gran potència mundial. La narrativa de viatge resulta ideal per lliurar un agradable divertiment amb missatge, en què s’aborden temes com l’alimentació dels nens, el dret a vacances pagades, l’educació o la paritat a través dels exemples de països com França, Itàlia, Finlàndia o Islàndia.
Moore sembla convençut que com fora de casa no es viu enlloc. I decideix explicar-ho en un to sorneguer, allunyat de la visceralitat d’altres títols anteriors. El resultat és probablement el seu film més lleuger; un relat moral molt entretingut però que no aporta gaires novetats, que alhora és un cant d’amor a una Europa en hores baixes signat per un cineasta cent per cent made in America.