I si la ciència és una qüestió de fe?
LA CALÒRICA ES PRESENTA AL CICLÓ, EL CICLE DE COMPANYIES INDEPENDENTS DE BARCELONA QUE ORGANITZA EL TEATRE TANTARANTANA, CARREGADA DE MIRACLES, PROFETES, UN GRAPAT D’ESCÈPTICS I GRANS AVENÇOS CIENTÍFICS
Abans d’entrar en un assumpte tan espinós i susceptible de provocar àrdues discussions com el de la fe, comencem per constatar una veritat objectiva que no necessita verificació: al llarg dels seus sis anys d’existència, la companyia La Calòrica s’ha guanyat un lloc destacat entre les formacions escèniques amb veu pròpia i que saben apropar-se a qualsevol tema amb originalitat i humor. I quan dic qualsevol tema, vull dir que, en aquests sis anys, La Calòrica ha sigut capaç de situar-nos al costat del llit mortuori de Sa Majestat la Reina Catòlica ( Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I), fer-nos escoltar les veus censurades per Silvio Berlusconi ( L’Editto Bulgaro), donar vida a un quadre de Hieronymus Bosch ( La nau dels bojos), jugar a la comèdia urbanita amb esperit de còmic ( Bluf ) o fer conya parlant de la precarietat del món laboral ( Sobre el fenomen de les feines de merda).
Doncs ara, la companyia ha tingut la gosadia de voler endinsar-se en el tema de les creences i del paper que han tingut i continuen tenint en la nostra vida. I ha volgut reflectir la manera com la necessitat de donar valor científic a les coses en què creiem potser ha acabat atorgant a la ciència un paper massa semblant al de la religió. I també, la manera com la crisi del raonament científic ha donat lloc a l’aparició d’una sèrie de pseudociències que, alhora, desperten entre els seus seguidors un fervor molt pròxim al de la fe.
Aparicions, cirurgia i miracles
No cal ni que ens moguem del mateix Teatre Tantarantana en què s’estrena ara aquest espectacle; a l’àtic de la sala s’està representant ara mateix (i fins al 12/6) l’espectacle del col·lectiu La Santa Historia de mi huida, que ens explica la complexa relació entre una mare i una filla, tot partint de les teories defensades pels seguidors de la Constel·lació Familiar, una qüestionada forma de terà- pia alternativa que entra de ple en el terreny de les esmentades pseudociències.
I tot plegat, mentre a la sala de sota La Calòrica ens proposa viatjar cap a l’any 1916 per fer-nos assistir a una aparició en tota regla: una noia s’ha trobat cara a cara amb el fill de Déu Nostre Senyor sense sortir de la capella del seu poble. Cinquanta-un anys més tard, el Dr. Christian Barnard realitza a Ciutat del Cap el primer trasplantament de cor de la història de la medicina, i així demostra que la ciència pot convertir en realitat allò que semblava reservat al territori dels miracles divins o les novel·les de fantasia. Però vet aquí que, en ple 2016, una dona, desapareguda sis anys abans quan es trobava en la fase terminal de la seva malaltia letal, retorna al món completament curada després de tan llarga absència. I després d’haver seguit vés a saber quins misteriosos camins de curació situats més enllà de la ciència.
Quina postura adoptes?
Sigui quin sigui el pensament dominant a cadascuna de les èpoques que passen per l’escenari, el cert és que a totes elles hi trobem algun profeta, un grapat de creients que ho són més enllà de qualsevol dubte raonable i uns quants escèptics que no es refien de ningú que els vulgui vendre la moto basant-se només en la fe. Tal com suggereix el director Israel Solà, aquest és precisament un tret característic de la nostra època que ve a explicar el fenomen de les pseudociències. I és que, d’una banda, aquesta mena de noves espiritualitats nascudes al marge de les religions oficials exerceixen sovint sobre nosaltres una mena de fascinació. Però com que, alhora, no ens podem permetre el luxe de caure en segons quines ingenuïtats pròpies d’altres temps, volem dotar-les com sigui d’un cert vernís científic que ens permeti respirar tranquils i no ser acusats de ser uns beneits guiats només per la fe.