El fotògraf Bruce Davidson mostra un centenar de fotografies de temàtica social a la retrospectiva que organitza la Fundació Mapfre.
LA FUNDACIÓ MAPFRE ACULL LA PRIMERA GRAN RETROSPECTIVA DEDICADA AL FOTÒGRAF NORD-AMERICÀ BRUCE DAVIDSON
El fotògraf nord-americà Bruce Davidson farà 83 anys al setembre, però encara continua treballant. De fet, ha col·laborat activament i de manera coordinada amb el comissari Carlos Gollonet, en la selecció de les 190 fotografies que integren la retrospectiva més extensa que s’hagi fet mai de la seva obra i que es presenta a la Fundació Mapfre. “La seva fotografia no és fàcil de classificar, però ell mateix ens ajuda, ja que es defineix com a fotògraf humanista. Això vol dir que les seves obres sempre tenen un vincle amb la realitat social de les persones que fotografia”, ens explica Gollonet.
Reflexió documental
La mostra recorre, a través d’algunes de les seves sèries fotogràfiques emblemàtiques, els cinquanta anys de trajectòria d’aquest membre de l’agència Magnum. “El fet de treballar per a Magnum ha fet que se l’hagi encasellat com a fotoperiodista, però la realitat és que la seva obra no es caracteritza per la immediatesa, al contrari. En alguns projectes hi ha treballat fins a cinc anys seguits, i això requereix més reflexió i aprofundiment. S’apropa més a la fotografia documental de caràcter social, molt en la línia de Lewis Hine, un fotògraf de principi de segle XX que va retratar els immigrants que arribaven a Ellis Island i que és un referent per a Davidson”, diu el comissari.
Aproximacions sinceres
Cèlebre és la seva sèrie East 100th Street, amb què s’endinsa en la zona de l’Spanish Harlem de Nova York, a final dels anys seixanta, i mostra de manera honesta la vida dels seus residents, majoritàriament negres i llatins, que vivien en condicions de pobresa i deteriorament, ignorats per la resta de la ciutat. La sèrie es va exposar al MOMA i se’n va editar un llibre, que va tenir una gran repercussió. “No és una fotografia de denúncia, tracta més de deixar constància d’uns fets, però és cert que va tenir un gran efecte i va ajudar a millorar les condicions de vida d’aquesta gent”.
L’èxit d’aquesta sèrie també està en el fet que Davidson va recuperar la càmera de gran format, que no estava de moda a l’època, per aconseguir un retrat més descriptiu, a mig camí entre la instantà- nia i el posat. De fet, a la mostra es pot percebre com el fotògraf ha experimentat amb multitud de formats i tècniques. “Fins i tot, recentment, ha provat la fotografia digital, però l’ha deixada perquè diu que és massa fàcil, que no el diverteix. A ell li agrada treballar a la cambra fosca”, comenta Gollonet.
Condició social
L’atracció pels temes socials el va portar a retratar, arran d’una notícia que havia llegit al diari, el dia a dia de dues bandes de carrer de Brooklyn. Guanyant-se la seva confiança, va aconseguir captar la tensió, els problemes d’abandó i la manca de referents familiars d’aquests adolescents que vivien en un barri marginal. D’allò en va sorgir la sèrie Brooklyn Gang.
Però també va abordar temes més íntims, com el que es mostra a la sèrie Garden Cafeteria, que recull la història d’alguns jueus supervivents de l’holocaust que es reunien en aquesta cafeteria del Lower East Side per compartir els records d’un passat dolorós.
El recorregut acaba amb dues sèries sobre la natura, a París i Los Angeles, una de les quals finalitzada l’any 2013. Són projectes que, segons el comissari, “potser no tenen la mateixa profunditat i intensitat, ja que els manca el component humà, però que cal mostrar, ja que deixen constància que Davidson, tot i la seva edat, és un gran fotògraf que encara es manté actiu”.