Andrés Calamaro presenta un dels seus discos més bells i corprenedors en un concert d’allò més íntim al Palau de la Música.
ANDRÉS CALAMARO DEBUTA AL PALAU DE LA MÚSICA PRESENTANT ‘ROMAPHONIC SESSIONS’
Un exquisit accident. Una serendipitat musical que ha acabat convertida en un dels discos més bells i corprenedors d’Andrés Calamaro. Les coses no havien d’haver anat així, però, afortunadament, va succeir… Preparant els concerts que l’any passat anava a oferir com a teloner de Bob Dylan, Andrés Calamaro es va tancar als Estudis Romaphonic de Buenos Aires al costat del pianista i productor Germán Wiedemer. Durant dos dies, el 27 i el 28 de maig del 2015, van gravar versions nues d’alguns dels seus èxits, en solitari o amb Los Rodríguez, com Mi enfermedad, Los aviones, Siete segundos i Paloma, així com adaptacions de clàssics del món del tango i les milongues com Biromes y ser- villetas, de Leo Masliah, Nueva zamba para mi tierra, de Litto Nebbia, o Milonga del trovador, d’Astor Piazzola.
No, Andrés Calamaro no tenia previst editar aquell munt de versions enregistrades gairebé per casualitat. Però tan bon punt les va haver escoltat, va entendre que havia donat vida a alguna cosa especial. Publicat el passat mes de febrer, Romaphonic Sessions, disc catalogat com el tercer volum d’aquelles Grabaciones encontradas que va iniciar el 1994, és una obra que, efectivament, entre el senzill brollar del teclat de Wiedemer i l’emotiva entonació aspra de Calamaro, captiva per la puresa de les seves formes.
De Madrid a Buenos Aires
Figura determinant del rock en castellà, tot i atresorar una extensa carrera en solitari o com a membre de bandes com Raíces i Los Abuelos de la Nada, a la seva Argentina natal, la gran majoria vam descobrir Andrés Calamaro quan va fer les maletes, es va establir a Madrid i va sumar-se a Los Rodríguez dels ex-Tequila Ariel Roth i Julián Infante. Amb ells enregistraria Buena suerte (1991), Sin documentos (1993) i Palabras más, palabras menos (1995). Llista d’àlbums esdevinguts clàssics que seguiria ampliant en solitari amb títols com Alta suciedad (1997) o Honestidad brutal (1999).
Emmarcat dins la programació de l’actual edició de Festival Guitar BCN el del pròxim dimarts és un concert especial. Especial perquè Andrés Calamaro presenta Romaphonic Sessions a Barcelona en un format íntim, fidel a l’esperit amb què va ser creat, de piano i veu.
Més especial encara perquè, tot i sumar quatre dècades de trajectòria, és el debut del músic argentí a l’escenari del Palau de la Música Catalana.
TOT I SUMAR QUATRE DÈCADES DE TRAJECTÒRIA, EL CONCERT D’AQUEST DIMARTS ÉS EL DEBUT DEL MÚSIC ARGENTÍ A L’ESCENARI DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA