Sense sortida

UN THRILLER PERTORBADOR QUE ENS MOSTRA ELS MEMBRES D’UNA BANDA MUSICAL PUNK RETINGUDA PER UN GRUP DE SKINHEADS

Les velles hostilitats entre punks i skinheads són la principal inspiració d’aquest thriller d’estètica indie que té com un dels seus atractius la presència d’un sorprenent Patrick Stewart donant vida a un perillós supremacista blanc. El jove cineasta nord-americà Jeremy Saulnier ja havia mostrat a l’anterior Blue Ruin (2013) la seva habilitat per fondre els plantejaments narratius del neonoir amb una mirada gairebé documental sobre els ambients contemporanis de la marginalitat. En la seva nova pel·lícula prossegueix per aquest mateix camí i factura un thriller claustrofòbic que treu suc dels ambients musicals del punk i el metall.

Un vibrant thriller punk

Green Room parteix d’un plantejament digne d’un film slasher de sèrie B. Els membres de la banda hardcore Ain’t Rights presencien un acte violent executat per un grup de skinheads que els colloca en una situació molt perillosa. Comença a partir d’aquí un angoixant relat que flirteja amb els límits de la morbositat per la tortura i que destaca per la seva atmosfera sinistra, de fotografia opaca, que recorda el to sec i visceral d’alguns films dels anys

Darcy (Patrick Stewart) i la seva banda de skinheads. setanta i vuitanta com Assalt a la comissària del districte 13 (1976) de John Carpenter o els dos primers títols de la saga Mad Max, signats per George Miller.

El mateix Saulnier ha citat com a influències aquestes pel·lícules, o altres com el Robocop (1987), de Paul Verhoeven, que admira per la seva contundent estètica de la violència. El director afegeix a la vigorosa posada en escena un dens matalàs musical, en el qual ressonen les descàrregues de death metal de Corpus Rottus i una furiosa revisió a càrrec de la banda protagonista d’un vell tema dels Dead Kennedys amb un títol d’allò més revelador, Nazi Punks Fuck Off.

Green Room cau inevitablement en alguns tòpics del thriller i les cintes de terror, però als seus millors moments convenç amb una inesperada capacitat per dotar de perillositat i sentit del ritme l’acció. Darrere del to visceral i la rauxa dels personatges, Saulnier amaga un subtext polític, en què descriu els Estats Units com un escenari paroxístic, cada cop més pròxim a l’apocalipsi.

GREEN ROOM