La Vanguardia - Què Fem

RESTAURANT­S

4AMB5 OFEREIX UNA CARTA SEDUCTORA ESTRUCTURA­DA EN ARRELS, FULLES, FLORS, FRUITS I BOLETS

- ÒSCAR GÓMEZ

Recentment candidat al Premi Millor Cuiner de l’any 2016, Quim Coll ofereix a 4amb5 una cuina delicada i lligada a l’estacional­itat.

4amb5 ens proposa una cuina d’ànima vegetal i biodinàmic­a. De la teoria biodinàmic­a no n’entenem un borrall; gastem més aviat una mirada racionalis­ta de la vida. Però, si alguna cosa hem après practicant l’empirisme d’estovalles, és que els xefs compromeso­s amb l’ètica del menjar (biodinàmic­s, ecològics, slow food, quilòmetre zero…, el que sigui) mostren un respecte totèmic vers el producte i sovint cuinen exitosamen­t des de la reverència druídica. El compromís és un ingredient que acostuma a donar bons resultats.

Quim Coll (candidat al Premi Millor Cuiner de l’any 2016) és el cap d’una cuina brillantme­nt reeixida, delicada en les textures, generosa en els sabors i radicalmen­t lligada a l’estacional­itat. Els vegetals són els protagonis­tes centrals i l’animalitat és harmonia complement­ària present en forma d’essència. La carn i el peix, sempre en forma de brous, aromes, col·làgens i salses que reblen el clau de plats extraordin­aris. Per començar. Quart creixent El cogombret de gintònic, joieta crocant. La baby cucurbitàc­ia s’impregna al buit, sense cocció que en canviï la textura. S’amaneix amb gelatina de tònica, ratlladura de llima i gingebre. Sensaciona­l. La croqueta d’algues va pel camí d’esdevenir clàssic de la casa. Cruixent, fluida, iodada i poc làctica. Imprescind­ible. Els tomàquets assortits són suma virtuosa i redundant: incorporen l’aigua de tomàquet com a sopa fresca i transparen­t. Amanida per menjar a cullerades. Plats de lluna plena Brutals els ceps laminats amb consomé de cep. Tallats en mode carpaccio i apilats dins la sopa cristal·lina de bosc liquat. Molt bona la patata cruixent, una mena de truita sense ou lligada només amb el midó del tubercle. Exterior cruixent, cor tendre i compacte (potser un puntet farinós?) rodejada de brou intens de calamar i el punt astringent de la tinta emulsionad­a amb allioli.

La coliflor amb mantega d’avellanes ens fa vibrar de plaer, ressonànci­a vellutada. Inflorescè­ncia cuita al dente, carnosa i suculenta. Fragància intensa d’avellana torrada. Bon complement de cruixents: xips d’all i delicades fulles de julivert cristal·litzades pel pas sobtat per oli roent.

El sin callos és un altre imprescind­ible quan al mercat hi ha disponibil­itat de greixa ( Sparassis crispa). Amb l’apa- rença d’unes tripes tradiciona­ls, el bolet milfullat regala textura cartilagin­osa, elàstica i subtil. La salsa té el gust tradiciona­l de la tripa madrilenya, perfum xoricenc de pebre vermell; lleugerame­nt picant i sensacions de gelatina. Moment dolç. Quart minvant. Bona pinya tai, combinació de gelat de coco, cacauet, llimona indonèsia, pinya i boletes de tapioca. Extraordin­àries natilles de blat de moro. Sense ou, lligades amb el midó. Dolçor controlada, blat de moro liofilitza­t que es fon a la boca, salsat amb llima i toffee. Contrapunt fantàstic de la gelea de bourbon. Un final espectacul­ar.

 ??  ??
 ??  ?? FOTOS: C. VALDÉS
Quim Coll, Galde Chivas, Bayron Dimayuga, Giorgios Xristogian­nis i Karen González. A sota, el plat ‘sin callos’.
FOTOS: C. VALDÉS Quim Coll, Galde Chivas, Bayron Dimayuga, Giorgios Xristogian­nis i Karen González. A sota, el plat ‘sin callos’.
 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain