PANTALLES
INQUIETANT, VISUALMENT IMPECABLE, AMB MÚLTIPLES LECTURES I BONES INTERPRETACIONS. LA REVISIÓ A CÀRREC D’HBO DEL FILM DE CULTE ‘WESTWORLD’ APUNTA A SÈRIE DE L’ANY
Westworld té tots els números per convertir-se en la pròxima sèrie de culte: bon repartiment, crítica social i la producció de J. J. Abrams.
Per als visitants, és el lloc on poden fer realitat qualsevol fantasia, per perversa que sigui. Per als que hi viuen, és el lloc on poden arribar a experimentar autèntics malsons. Una vegada rere una altra. Cada dia de les seves artificials vides. Estem parlant de Westworld, una recreació a gran escala del salvatge Oest fabricada per una empresa de tecnologia amb la finalitat de fer-la servir com una mena de parc recreatiu on les persones més riques (l’entrada té un cost de 40.000 dòlars) poden viure una experiència immersiva en un fragment del passat d’Amèrica que ja no existeix. A banda dels visitants, tot el que hi ha a Westworld és artificial, construït a les instal·lacions de l’empresa. I això inclou animals com els cavalls i també les persones. El xèrif, els bandits, les prostitutes, l’amo del saloon…, tots han estat pertinentment programats per seguir unes ordres i garantir la diversió dels visitants. El problema és que el concepte de diversió pot arribar a extrems molt foscos. Per a alguns, passa per dur a terme actes de crueltat i sadisme amb aquests éssers artificials. Agredir-los, disparar-los, violar-los. Tot és permès a Westworld, que és un lloc sense llei, com el salvatge oest que tan bé reprodueix.
Sense cap conseqüència Aquest escenari, ideat origi- nalment per Michael Crichton al film homònim del 1973 (que té similituds amb les instal·lacions de Jurassic Park), adquireix noves connotacions avui a la nova versió, en forma de sèrie, que acaba d’estrenar HBO. I és que, des d’aleshores, el món de la tecnologia ha avançat i tenim debats sobre com es pot regular el comportament inapropiat dels usuaris en entorns virtuals. De la mateixa manera que a internet hi ha usuaris que es comporten de manera reprovable aprofitant la cobertura de l’anonimat (i per tant l’absència de lleis), els visitants de Westworld, inserits en un món artificial, també deixen anar els seus instints més primaris sense remordiments i aprofitant que no hi haurà cap conseqüència, ja que l’espai està preparat perquè no puguin ser ferits ni prendre mal en cap moment.
Entreteniment i violència La sèrie, que ha estat creada per Jonah Nolan i la seva dona Lisa Joy (amb J. J. Abrams com a productor executiu) s’encarrega ràpidament de posicionar-nos del costat dels habitants de Westworld, de manera que el comportament dels visitants ens resulta repugnant. D’aquesta manera la sèrie qüestiona que la violència i l’agressivitat formi part de la nostra cultura de l’entreteniment en sèries, pel·lícules, videojocs, etc. O potser no gaudim també nosaltres d’aquestes narratives? Col·locant aquest mirall al davant de l’audiència, Westworld esdevé una sèrie inquietant i incòmoda, que funciona alhora com una crítica a la societat actual i com un relat de gènere sobre robots que es rebel·len contra els seus amos: al final del primer episodi, el personatge interpretat per Evan Rachel Wood deixa clar que no continuarà en aquest malson cíclic durant gaire temps més. Mentrestant, el personatge que interpreta Ed Harris mostra fins on pot arribar per destapar tots els secrets de Westworld, que són més dels que sembla a simple vista i que ens portaran a explorar la part més fosca de l’ésser humà.