TEMA DE LA SETMANA
LA 49A EDICIÓ DEL FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA FANTÀSTIC DE CATALUNYA RET HOMENATGEHO A UNA DE LES SÈRIES MÉS LLEGENDÀRIES DE LA TELEVISIÓ I CONVIDA FIGURES CCLAUS DEL CINEMA D’ARREU DEL MÓN FINS AL 16 D’OCTUBRE
La 49a edició del Festival de Sitges arriba carregada d’emocions fortes, retorns imprescindibles i homenatges trekkies.
Avui arrenca una nova edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya amb la première de l’esperada cinta de terror Inside, de Miguel Ángel Vivas, una personal reescriptura de la controvertida A l’interior d’Alexandre Bustillo i Julien Maury.
Gairebé 200 llargmetratges vinculats d’una manera o altra amb el cinema fantàstic es podran veure fins al diumenge 16 d’octubre, en un certamen que compta amb convidats de luxe com Paul Schrader, Bruce Campbell, Ruggero Deodato, Rob Zombie, Nicolas Windign Refn, Dolph Lundgren, Terele Pávez, Max Von Sydow i Christopher Walken. Aquests dos últims, a més, rebran el Gran Premi Honorífic del festival.
Cinema de terror i molt més
La programació de Sitges 2016 es presenta carregada de sorpreses, com per exemple les noves produccions de dues llegendes vivents del cinema com Terrence Malick i Werner Herzog. El primer presenta Voyage of Time, un impressionant documental que ens endinsa en la història de l’univers en una sèrie d’espectaculars imatges acompanyades de la veu de Brad Pitt i Cate Blachett. Herzog, per la seva banda, recupera el seu interès pel thriller distòpic amb Salt and Fire, un film protagonitzat pel televisiu Michael Shannon ( Boardwalk Empire) i Gael García Bernal.
També cal destacar un dels films més esperats pels aficionats, Un monstre em ve a veure, una gran producció amb què Juan Antonio Bayona tanca el que s’ha convertit en una trilogia sobre la maternitat i la mort (trobareu la crítica del film a la secció de cinema). Un altre dels imperdibles és sens dubte Colossal, el nou títol del sempre interessant Nacho Vigalondo, protagonitzat per Anne Hathaway, que, segons diuen, combina de forma sorprenent el film psicològic amb la cinta de monstres.
També val la pena mencionar films com Grave (Raw) de Julia Ducorneau, una curiosa faula sobre el canibalisme, premi FIPRESCI al darrer Festival de Canes, que revisa amb ironia les obsessi- ons per l’alimentació vegetariana i l’estigmatització dels carnívors en el nostre present. O la salvatge història de venjança narrada en plans subjectius Hardcore Henry, d’Ilya Naishuller, premi del Públic a Toronto.
El retorn dels clàssics
Fa més de quinze anys de l’aparició d’El projecte de la bruixa de Blair. Convertit en una mena de petit clàssic del terror verité d’estètica indie, ara és recuperat per Adam Wingard, que n’ha rodat una seqüela que es podrà veure al festival. També altres mites del gènere reviuen per a l’ocasió. El mestre Ruggero Deodato, recordat per films com Holocaust caníbal i Trampa per a un violador, torna a la pantalla gran amb Ballad in Blood, que mostra les conseqüències d’una festa salvatge de Halloween. Don Coscarelli, mític creador dels films de Fantasma, escriu el guió de Phantasm: Ravager, la cinquena part de la saga que aquest cop dirigeix David Hartman.
Mirades inclassificables
Entre els plats forts del festival, hi ha algunes cintes que probablement esquiven l’es-
WERNER HERGOZ RECUPERA EL SEU INTERÈS PEL THRILLER DISTÒPIC AMB ‘SALT AND FIRE’, UN FILM PROTAGONITZAT PER MICHAEL SHANNON I GAEL GARCÍA BERNAL
tricta classificació de cinema fantàstic però que ens ofereixen relats pertorbadors que en certs moments connecten amb algunes de les constants del gènere. Això és el que passa amb The Neon Demon, de Nicolas Windign Refn, un títol que desperta adhesions entusiastes i crítiques enfurismades (la pel·lícula va ser esbroncada a Canes i el seu director fins i tot va ser insultat per part de la premsa espanyola!). El director de Drive signa en aquesta ocasió una aproximació brillant i alhora sinistra al món de la moda que sembla un fashion film malaltís i també una mostra eloqüent d’això que s’ha anomenat pel·lícules what the fuck! o confusion films. El resultat és una mena de rondalla moral amb tocs apocalíptics que aquest cronista s’atreveix a qualificar de fascinant.
I d’un cineasta en ascensió passem a un director i guionista de culte que cal reivindi- car. Paul Schrader, que rebrà aquests dies una merescuda Màquina del Temps, torna amb Dog Eat Dog, un crepuscular film d’esperit hard-boiled basat en una novel·la del mític escriptor de novel·la negra i antic presidiari Edward Bunker, que protagonitzen Nicolas Cage i Willem Dafoe.
Molt personal és també la mirada d’Isaki Lacuesta i Isa Campo a La propera pell, un prometedor thriller psicològic d’ambientació rural. Els directors, Dan Kwan i Daniel Scheinert, presenten una impagable història d’amistat entre un nàufrag i un cadàver en una illa deserta a Swiss Army Man, premi al millor director de Sundance.
Noves visions de l’horror
Noves Visions, la secció que recull les propostes més trencadores del festival, ens ofereix enguany obres tan estimulants com per exemple la nord-americana The Greasy Strangler, de Jim Hosking, una controvertida sàtira terrorífica que aborda de manera iconoclasta les relacions paternofilials, o les iranianes Under the Shadow, de Babak Anvari, ambientada als anys vuitanta durant la guerra Iran-Iraq, i A Dragon Arrives!, de Mani Haghigui, un autèntic trippie visual que no s’ha de deixar escapar.
Per la seva banda, el director de Hong-Kong Wayne Wang, recordat per films com Smoke, torna, després de cinc anys de silenci, amb While the Women Are Sleeping, que protagonitza Takeshi Kitano. El film encarregat de tancar aquestes Noves Visions és Prevenge, debut de l’actriu i guionista Alice Lowe que va sorprendre al darrer Festival de Venècia; una comèdia negra de revenja que ofereix una visió gens convencional de l’embaràs.