La música d’Oleg

EL CINEASTA ANDRÉS DUQUE S’APROXIMA A LA NATURALESA DE LA MÚSICA A TRAVÉS DE LA PERSONALITAT D’UN VIRTUÓS DEL PIANO

Les relacions entre música i cinema són tan antigues com el setè art, però pocs directors han estat capaços de convertir l’essència del llenguatge musical –així, en abstracte– en pura matèria fílmica. Pere Portabella, en la magistral El silenci abans de Bach (2007), va ser capaç de condensar l’emoció del compositor alemany en un film d’estructura més musical que narrativa. Ara, el cineasta veneçolà establert a Barcelona Andrés Duque aconsegueix una fita semblant a Oleg y las raras artes, una hipnòtica combinació de documental i assaig fílmic que ens presenta una figura fascinant, el pianista i compositor rus Oleg Nikolaièvitx Karavàitxuk.

Música corpòria

Al moment de filmar la pel·lícula, Olek té 89 anys (malauradament, va morir el mes de juny passat). La seva figura fràgil i ambigua sembla sostenir sobre les seves esquifides espatlles bona part de la història d’un món ja desaparegut. La personalitat excèntrica i abstreta evoca un temps en el qual l’art encara feia un paper essencial. En la seva primera aparició, enmig d’un ampli passadís de l’Hermitage (Oleg era l’únic autoritzat a tocar el piano del mu-

El magnètic pianista i compositor Oleg Nikolaièvitx Karavàitxuk. seu), evoca per a nosaltres la figura de Caterina la Gran, una dona “que sentia l’arquitectura amb el cos”. Oleg aspira a copsar la música de la mateixa manera –amb “la vagina de l’univers”, com ell mateix diu–; una forma de percepció metaracional que ens acosta a l’incognoscible.

Com bé apunta Cloe Masotta, en un interessant text publicat arran de la projecció del film al Festival S8 de la Corunya, Oleg… ens mostra com el cos d’un octogenari es converteix, gràcies a la música, “en una caixa de ressonància”. Combinant les interpretacions musicals, en què Oleg sembla entrar en trànsit, amb les passejades i els soliloquis davant la càmera, el film ens endinsa, més enllà del retrat de l’artista, en l’efecte transformador que la música té sobre el creador, i també sobre l’espectador. Duque –que ja havia mostrat els seus dots d’observació a Ivan Z (2004)–, aconsegueix signar ara una brillant indagació sobre la naturalesa de l’art.

OLEG Y LAS RARAS ARTES

DIR.: ANDRÉS DUQUE. DOCUMENTAL BIOGRÀFIC. NACIONALITAT: ESPANYA. ANY: 2016. DUR.: 70 MINUTS.