Una visita que et gelarà la sang
MAGDA PUYO DIRIGEIX AL TNC UNA OBRA FONAMENTAL DE LARS NORÉN, PERTORBADOR GEGANT DEL TEATRE SUEC DONAT A FER CAURE TOTES LES MÀSCARES SOTA LES QUALS ACOSTUMEN A PRESENTAR-SE LES FAMÍLIES
Com si fossin figures de Giacometti: així és com Lars Norén vol que se’ns presentin els personatges d’aquestes obres seves, que tenen quelcom de brutal dissecció de l’infern quotidià cap al qual deriven massa sovint les relacions personals. No en va el seu text potser més representat arreu del món porta per títol Dimonis. I no en va tampoc Norén va succeir Ingmar Bergman en la direcció artística del llegendari teatre Dramaten d’Estocolm -el teatre nacional suec–. I les seves obres han estat sovint considerades successores d’aquelles que havien escrit al seu moment autors com ara Ibsen, Strindberg o Txékhov. No costa gaire trobar el nexe comú entre aquests noms i la seva compartida capacitat per explorar aquella mena d’in- ferns a què em referia abans.
Però tornem a les escultures de Giacometti: Norén les defineix com a figures “poderoses i implacables, que no expressen res ni sobre qui són, ni sobre per què són allà”. Doncs així és com vol que vegem els seus personat- ges: amb el dret a continuar “preservant el seu enigma”.
Quan acabi la sessió
La mort del pare i tot el que va desfermar en el nostre autor va portar Norén al divan del psicoanalista. I sembla que aquelles sessions van aca- bar jugant un paper fonamental a l’hora d’endinsar-se ell en un teatre que acostuma a analitzar dolorosament les dependències que s’estableixen dins del nucli familiar. Val a dir que la figura absent per defunció d’El coratge de matar no és pas la del pare, sinó la d’una mare pel que sembla tan dominadora com tantes altres mares presents en el teatre de Norén.
El pare, en canvi, és encara ben viu. Potser massa viu i tot? En qualsevol cas, la seva inesperada visita no resulta precisament quelcom gratificant per al fill, l’Erik. De fet, encara que a l’exterior de la casa on es troben els tres personatges –la xicota de l’Erik també hi té un paper destacat– d’aquest drama angoixant faci un fred que pela, resultaria difícil discernir si no fa encara més fred al seu interior. Però, sota el fred, cremen les brases, i cremen les ferides obertes que ni de lluny van pel camí de cicatritzar. Cal enfrontar-se amb coratge a aquesta realitat. I cal tenir present que Norén va posar a la seva obra un títol prou explícit perquè tots sapiguem abans d’entrar al teatre que al llarg de l’obra també farà acte de presència una altra mena de coratge.
EL CORATGE DE MATAR
DE LARS NORÉN. DIR.: MAGDA PUYO. INT.: NAO ALBET, MANEL BARCELÓ, MARIA RODRÍGUEZ. LLOC: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA (SALA PETITA). PLAÇA DE LES ARTS, 1. TEL.: 933 065 700. METRO: GLÒRIES (L1). DATA: FINS AL 30/10. PREU: 19,50-23€. HORARI: DE DC. A DS., 20H; DG., 18H. Tnc.cat