L’estranya parella
AKI KAURISMÄKI DESCRIU, AMB EL SEU PECULIAR TO TRAGICÒMIC, EL NAIXEMENT D’UNA AMISTAT ENTRE UN FINLANDÈS I UN EMIGRANT SIRI
És possible combinar el cinema de denúncia social amb la comèdia de l’absurd i obtenir, a més, bons resultats artístics? El veterà director finlandès Aki Kaurismäki acaba de demostrar que sí. El seu últim film –amb el qual ha aconseguit l’Ós de Plata al millor director en el darrer Festival de Berlín– conté el mateix to lúgubre i malenconiós, i també el (post)humor glacial, característic de peces fonamentals de la seva filmografia com Vaig contractar un assassí a sou (1990) i Un
home sense passat (2002). A més, aquesta vegada, la mirada s’atura sobre la forja d’una improbable relació d’amistat entre un finlandès d’uns cinquanta anys que regenta un negoci ruïnós de restauració i un emigrant il·legal provinent de Síria a qui acaben de denegar l’asil polític.
Kaurismäki evita amb intel·ligència els clixés del cinema d’inspiració documental per oferir-nos en lloc seu un fresc al·lucinat i crepuscular de la Finlàndia d’aquest mil·lenni, per la qual ronden els personatges surrealistes i perdedors que freqüenten el seu cinema.
Pur Kaurismäki
Són temes que el director i guionista ja havia abordat en l’anterior Le Havre (2011), en què un escriptor reciclat en enllustrador de sabates es convertia en el protector d’un nen d’origen africà. Al nou film, Wikström (Sakari Kuosmanen) i Khaled (Sherwan Haji) comencen a relacionar-se a cops de puny, però ben aviat desenvolupen una sorprenent complicitat. Els uneix, probablement, el seu coneixement (per raons diferents) dels cops i les decepcions que pot oferir la vida.
Hi ha en aquesta pel·lícula el distanciament irònic i la posada en escena deliciosament esmorteïda i nocturna característica del cinema de Kaurismäki. Els actors adopten el gest hieràtic adient per a una rondalla moral que es nega a oferir explicacions morals confortables.
Al final, El otro lado de la esperanza es gaudeix com un film sobre la solitud contemporània, la dels emigrants que lluiten per la supervivència i també la d’aquells que tenen una vida aparentment normal.
AKI KAURISMÄKI EVITA AMB INTEL·LIGÈNCIA ELS CLIXÉS DEL CINEMA D’INSPIRACIÓ DOCUMENTAL PER OFERIR UN FRESC AL·LUCINANT DE LA FINLÀNDIA D’AQUEST MIL·LENNI