Apugeu el volum
BAZ LUHRMANN TORNA AVUI A NETFLIX AMB NOUS EPISODIS DE ‘THE GET DOWN’, LA SÈRIE QUE EXPLICA EL NAIXEMENT DE LA MÚSICA HIP-HOP AL BRONX DE FINALS DELS SETANTA
Si una cosa no es pot discutir sobre The Get Down, una sèrie que provoca més divisions que consens, és que les escenes musicals són espectaculars. Tant és si és en Zeke i la seva colla rapejant al ritme marcat per Shaolin Fantastic en un duel d’MCs urbà com si és la Mylene fent tremolar els fonaments d’una església en una explosió vocal de música disco, quan The Get Down decideix donar pas als decibels, apugeu el volum: utilitza la música de forma extraordinària i és una de les sèries que millor ha sabut integrar-la en la ficció, juntament amb la minoritària Treme. I de mú- sica segur que no en faltarà als nous episodis de la sèrie, ja que la ficció ha fet un petit salt temporal i, situada l’any 1978, ens presenta uns personatges que ja no estan fent els primers passos en el món de la música, sinó que són estrelles ascendents i amb un futur prometedor, sempre que les coses no es torcin. Els nous episodis, un total de sis, estan disponibles a partir d’avui a Netflix i tanquen una primera temporada de dotze episodis que ja és una de les més cares de la història de la televisió. Malgrat això, l’èxit no és proporcional a la inversió feta. Una resposta relativa
The Get Down ha estat des del principi una sèrie que ha generat titulars per les seves xifres. El director, Baz Luhrmann, va dedicar deu anys a gestar el projecte, que té l’ambiciós objectiu d’explicar el naixement del hip-hop i que va ser filmada al mateix espai on se situa, al Bronx. En conseqüència, els costos han sigut molt alts, d’aproximadament 10 milions de dòlars per episodi (120 en total). El problema és que la producció de Sony Pictures Television i Bazmark Films no ha tingut els resultats esperats. Malgrat que Netflix té una política d’opacitat pel que fa a les seves xifres d’audiència, empreses externes les situen en 3,2 milions d’espectadors. En canvi, Stranger Things, estrenada a la mateixa època a Netflix, l’han vist 13,3 milions. Això no vol dir necessàriament que The Get Down sigui un fracàs, ja que per al model de negoci de Netflix és més rellevant el nombre de subscriptors que l’audiència, i el que interessa al servei és cobrir nínxols d’audiència. Però els costos superen de molt l’interès que ha despertat. Una sèrie ben assessorada Tampoc la crítica s’ha llançat a aplaudir de The Get
Down. En aquest aspecte, la podem comparar a The Crown, que ha tingut uns costos encara més elevats (13 milions per episodis, 130 en total) però ha estat premiada amb elogis i guardons, com ara els Globus d’Or.
En canvi, The Get Down ha generat crítiques diverses. La combinació d’idees proposades a la sèrie, que intenta fer conviure pols oposats (fa realisme social i alhora explica una història d’amor estil Disney; fa servir imatges de documental però presenta personatges amb elements fantàstics), han provocat reaccions diverses. Possiblement, els que estan més contents per l’estrena dels nous episodis són els aficionats al hip-hop, ja que, gràcies a l’assessorament de noms clau del gènere, com Grandmaster Flash, Kool Herc i Nas, la sèrie ha aconseguit fer un retrat fidedigne d’aquest estil musical i ha acostat, fins i tot als neòfits, la màgia del beat i l’adrenalina de la taula de mescles.
‘THE GET DOWN’ ÉS UN PLAER PER A L’OÏDA QUE, MALGRAT TOT, NO HA ASSOLIT L’ÈXIT QUE S’ESPERAVA TENINT EN COMPTE LA INVERSIÓ ECONÒMICA DE NETFLIX